Moschelita
 Moschelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Hg₂2+)I₂ |
| Epònim | Moschel mountain (en)  |
| Localitat tipus | mina Backofen, Landsberg, Alsenz-Obermoschel, Palatinat, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.30 |
| Dana | 9.1.8.3 |
| Heys | 8.5.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,8974(9) Å; c = 11,649(2) Å |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | groc cítric, canviant immediatament a verd oliva fosc quan s'exposa a la llum |
| Macles | pot tenir-ne |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | marró |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987-038 |
| Símbol | Msch |
| Referències | [1] |
La moschelita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la calomelana.
Característiques
La moschelita és un halur, un iodur de mercuri, com la coccinita, de fórmula química (Hg₂2+)I₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls tabulars o tabulars curts, de fins a 0,1 mil·límetres, o en crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moschelita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la mina Backofen, a Landsberg (Renània-Palatinat, Alemanya), l'únic indret on se n'ha trobat. Se'n troba en uns dipòsits de gres que contenen mercuri, i es pensa que el iode pot provenir dels jaciments de carbó subjacents. Sol trobar-se associada a altres minerals com: mercuri, cinabri, metacinabri, calomelans, terlinguaïta, eglestonita, tetraedrita, malaquita, atzurita, guix, aragonita, lepidocrocita, quars i òxids de ferro.[2]