Multiplicitat d'espín

La multiplicitat d'espín és el nombre de possibles orientacions, calculada com 2 S + 1 {\displaystyle 2S+1} , del moment angular d'espín corresponent al nombre quàntic d'espín total S {\displaystyle S} , per a una mateixa funció d'ona electrònica espacial. El nombre quàntic d'espín total S {\displaystyle S} per a un conjunt d' n {\displaystyle n} electrons s'obté sumant algebraicament els n {\displaystyle n} valors individuals s {\displaystyle s} .[1]

Un estat de multiplicitat singlet té S = 0 {\textstyle S=0} , obtingut a partir de dos electrons S = 1 2 + ( 1 2 ) = 0 {\textstyle S={\tfrac {1}{2}}+(-{\tfrac {1}{2}})=0} , de quatre electrons S = 1 2 + ( 1 2 ) + 1 2 + ( 1 2 ) = 0 {\textstyle S={\tfrac {1}{2}}+(-{\tfrac {1}{2}})+{\tfrac {1}{2}}+(-{\tfrac {1}{2}})=0} , etc. i la multiplicitat val 2 S + 1 = 2 0 + 1 = 1 {\displaystyle 2S+1=2\cdot 0+1=1} (singlet); això és, només hi ha una possible orientació del moment angular d'espín. Un estat doblet té S = 1 2 {\textstyle S={\tfrac {1}{2}}} , obtingut per suma algebraica dels espins de tres electrons S = 1 2 + ( 1 2 ) + 1 2 = 1 2 {\textstyle S={\tfrac {1}{2}}+(-{\tfrac {1}{2}})+{\tfrac {1}{2}}={\tfrac {1}{2}}} , o de cinc electrons, etc. té una multiplicitat 2 S + 1 = 2 1 2 + 1 = 2 {\displaystyle 2S+1=2\cdot {\tfrac {1}{2}}+1=2} (doblet); és a dir, hi ha dues possibles orientacions espacials del moment angular d'espín. Si S > L {\displaystyle S>L} (nombre quàntic de moment angular total) hi ha només 2 L + 1 {\displaystyle 2L+1} orientacions possibles del moment angular total.[1][2]

Vegeu també

  • Multiplet

Referències

  1. 1,0 1,1 Cartmell, E.; Fowles, G.W.A. Valencia y estructura molecular. 3ª. Reverté, 1979, p. 362-366. 
  2. Costa, J.M. Diccionario de química física. Ediciones Díaz de Santos, 2005, p. 387. ISBN 9788479786915.