Nàpata
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Sudan | |||
| Estat federat | estat del Nord  | |||
| Geografia | ||||
| Part de | Gebel Barkal i els Indrets de la Regió Napatea | |||
Nàpata (en grec antic: Νάπατα Nápata; en llatí: Napăta)[1][2] fou la capital de Núbia o Kush, establerta més tard de l'any 1500 aC, després que abans ho fora Kerma. El regne de Nàpata es confon amb el regne de Núbia.
Fou fundada pels egipcis (Tutmosis III) com a centre administratiu el 1460 aC però mai va tenir aquestes funcions per als egipcis, i temps després va esdevenir capital dels nubians en afluixar Egipte el control del país (vers el 1100 aC). Durant la dinastia XXV Nàpata fou el lloc d'origen dels faraons i potser la capital d'Egipte i lloc d'entronització. Els faraons nubians d'Egipte van perdre aquest país davant els assiris, i van tornar a Nàpata; fou saquejada per Egipte (Psammètic II) el 590 aC i la capital es va traslladar a Mèroe i des de llavors es coneix com a Regne de Mèroe. El 24 aC fou saquejada pels romans sota el comandament de Publi Petroni (Petronius).
La seva necròpolis principal fou Al-Kurru (800-650 aC) que després fou substituïda per Nuri (700-300 aC) i per Sanam Abu Dom (700-425 aC). Al Gebel Barkal (Muntanya Pura) també hi ha piràmides i tombes, a més de tretze temples i tres palaus. El temple millor conservat és el d'Ammó-Ra (v. 1500 aC, ampliat més tard).
La regió ha estat excavada el 1916, 1918 i 1919.
- Per als reis de Nàpata, vegeu Núbia.
