Nucleocosmocronologia

La nucleocosmocronologia o cosmocronologia nuclear és una tècnica que s'utilitza per determinar els períodes per a objectes i esdeveniments astrofísics. Compara els coeficients observats d'abundàncies de núclids pesants radioactius i estables a les proporcions primordials previstes per la teoria de la nucleosíntesi per calcular l'edat de formació d'objectes astronòmics.[1]

S'ha utilitzat la nucleocosmocrònica per determinar l'edat del Sol (4,57±0,02 mil milions d'anys) i del disc prim galàctic (8,8±1,8 mil milions d'anys),[2][3][4] entre altres. També s'ha utilitzat per calcular l'edat de la mateixa Via Làctia, tal com ho demostra un estudi recent de l'Estrella de Cayrel a l'halo galàctic, que a causa de la seva baixa metal·lització, s'ha creat a principis de la història de la galàxia.[5] Els factors que limiten la seva precisió són la qualitat de les observacions d'estrelles febles i la incertesa de les abundàncies primordials dels elements del procés r.

Vegeu també

  • Astroquímica
  • Geocronologia

Referències

  1. ↑ Bland-Hawthorn, Joss; Freeman, Kenneth. «Near Field Cosmology: The Origin of the Galaxy and the Local Group». A: The Origin of the Galaxy and Local Group. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 2014, p. 1–144. DOI 10.1007/978-3-642-41720-7_1. ISBN 978-3-642-41719-1. 
  2. ↑ del Peloso et al., "The age of the Galactic thin disk from Th/Eu nucleocosmochronology I. Determination of Th/Eu abundance ratios." Astronomy & Astrophysics, 434, (2005) 275.
  3. ↑ del Peloso et al., "The age of the Galactic thin disk from Th/Eu nucleocosmochronology II. Chronological analysis." Astronomy & Astrophysics, 434, (2005) 301.
  4. ↑ del Peloso et al., "The age of the Galactic thin disk from Th/Eu nucleocosmochronology III. Extended sample." Astronomy & Astrophysics, 440, (2005) 1153.
  5. ↑ Hill, V.; Plez, B.; Cayrel, R.; Beers, T. C.; Nordström, B.; Andersen, J.; Spite, M.; Spite, F.; Barbuy, B. «First stars. I. The extreme r-element rich, iron-poor halo giant CS 31082-001». Astronomy & Astrophysics. EDP Sciences, 387, 2, 2002, pàg. 560–579. arXiv: astro-ph/0203462. Bibcode: 2002A&A...387..560H. DOI: 10.1051/0004-6361:20020434. ISSN: 0004-6361.