Parodon hilarii
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 186670  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Characiformes |
| Família | Parodontidae |
| Gènere | Parodon |
| Espècie | Parodon hilarii (Reinhardt, 1867)[1][2][3] |
Parodon hilarii és una espècie de peix de la família dels parodòntids i de l'ordre dels caraciformes.
Morfologia
- Els mascles poden assolir 13,7 cm de longitud total.[4][5]
Hàbitat
És un peix d'aigua dolça i de clima tropical.[4]
Distribució geogràfica
Es troba a Sud-amèrica: conca del riu São Francisco al Brasil.[4]
Referències
- ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1850. Histoire naturelle des poissons. Tome vingt-deuxième. Suite du livre vingt-deuxième. Suite de la famille des Salmonoïdes. Table générale de l'Histoire Naturelle des Poissons (pp. 1-91). Hist. Nat. Poiss. v. 22: i-xx + 1 p. + 1-532 + 1-91, Pls. 634-650.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Reinhardt, J. T., 1867. Om trende, formeentligt ubeskrevne fisk af characinernes eller Karpelaxenes familie. Overs. Kgl. Danske Vidensk. Selsk. Forhand. (Kjøbenhavn) 1866: 49-68, Pls. 1-2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
- ↑ Casatti, L. i R.M.C. Castro, 1998. A fish community of the São Francisco River headwaters riffles, southeastern Brazil. Ichthyol. Explor. Freshwat. 9(3):229-242.
Bibliografia
- Divisió de Peixos de l'Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
- Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8.
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- Géry, J., 1977. Characoids of the world. T.F.H. Publications, Inc., Nova Jersey, Estats Units. 672 p.
- Jesus, C. M. de i O. Moreira-Filho, 2000: Karyotypes of three species of Parodon (Teleostei: Parodontidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters v. 11 (núm. 1): 75-80.
- Moreira-Filho, O., P.E. Rossi i S.S. Kanno, 1988. Estudos cariotiopicos de Parodon tortuosus e Parodon hilarii e análise das cúspides dos dentes sinfisianos. p. 291. A: Proc. XV Congresso Brasileiro de Zoologia.
- Moreira-Filho, O., L.A.C. Bertollo, Y. Sato i P.M. Galetti, 1993. Distribution of sex chromosome mechanisms in neotropical fish and description of a ZZ/ZW system in Parodon hilarii (Parodontidae). Caryologia 46:115-125.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 4a edició. Wiley, 2006. ISBN 978-0471250319.
- Pavanelli, C.S., 1999. Revisão taxonômica da Família Parodontidae (Ostariophysi: Characiformes). Universidade Federal de São Carlos, Brasil, 332p. Tesi doctoral.
- Pavanelli, C.S., 2003. Parodontidae (Parodontids). p. 46-50. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil.
- Roberts, T. R., 1974: Osteology and classification of the noetropical characoid fishes of the families Hemiodontidae (including Anodontinae) and Parodontidae. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology v. 146 (núm. 9): 411-472, Pl. 1.
- Scharcansky, A. i C. A. S. Lucena, 2008: Phylogenetic assessment of ultrastructural and histological characters of teeth in the Anostomoidea, Hemiodontidae and Parodontidae (Teleostei: Ostariophysi: Characiformes). Zootaxa Núm. 1948: 36-56.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
- AQUATAB