Pere Bohigas i Balaguer
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1901 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) | ||||
Mort | 27 febrer 2003 (101/102 anys) Barcelona | ||||
Sepultura | Cementiri de les Corts (Barcelona) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Universitat de Barcelona | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | filòleg i bibliòfil | ||||
Ocupador | Universitat de Barcelona | ||||
Membre de | Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1958–2003) Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1942–) | ||||
Obra | |||||
Localització dels arxius |
| ||||
Premis
|
Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès 20 de febrer de 1901 - Barcelona, 27 de febrer de 2003) fou un filòleg i bibliòfil català.[1]
Biografia
Participà en els Estudis Universitaris Catalans i el 1924 es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou professor de paleografia fins al 1939. El 1926 marxà a París i el 1929 a Anglaterra, on completà la seva formació. També fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.[2] El 1941 va obtenir per oposició una plaça al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, que li va permetre treballar com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971. De 1967 a 1973, va dirigir els cursos de català de la Diputació de Barcelona.[cal citació]
En la seva joventut, col·laborà com a folklorista amb Higini Anglès i Pàmiesen l'aplec de materials per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya. En tant que codicòleg, publicà nombrosos treballs, entre els quals una Història del llibre manuscrit a Catalunya durant l'època medieval i un repertori de manuscrits conservats tant als Països Catalans com a l'estranger.
Com a filòleg, després de la seva tesi doctoral sobre els texts hispànics de la Demanda del Sant Graal, es dedicà principalment a l'estudi i edició de textos de la literatura medieval, principalment catalana (edicions sobre Ausiàs March, Profecies catalanes dels s. XIV-XV, o els Tractats de cavalleria, publicats en la col·lecció Els Nostres Clàssics, així com estudis sobre Ramon Llull, Francesc Eiximenis, la matèria de Bretanya o la Bíblia a Catalunya[cal citació], però també castellana (La Celestina o el Baladro del Sabio Merlín). El 1953 participà en el VII Congrés Internacional de Lingüística Romànica de Barcelona, i el 1956 dirigí la Biblioteca Catalana d'Obres Antigues, on edità uns Miracles de la Verge Maria.
Membre de l'Institut d'Estudis Catalans des de 1942, serà màxim responsable de 1961-1968. Ha estat president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans de 1962 a 1989, amb el qual ha publicat nombrosos }. Fou igualment membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i del Comitè Internacional de Paleografia, i membre honorífic de la Societat Verdaguer. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Del seu matrimoni amb la bibliotecària Mercè Martí i Piera nasqueren dos fills: Anna Maria —casada amb l'arquitecte Nèstor Fullà i Pintó— i el físic Oriol Bohigas i Martí —casat amb la historiadora Núria Sales i Folch. Morí l'any 2003, als 102 anys, i fou enterrat al Cementiri de les Corts (Barcelona).
Obres
- La ilustración y la decoración del libro en Cataluña (1960-1967)
- Aportació a l'estudi de la literatura catalana (1982)
- Sobre manuscrits i biblioteques (1985)
- Folklore del Penedès (1993)
- Curial e Güelfa (1993)
Referències
- ↑ «Pere Bohigas i Balaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Pere Bohigas i Balaguer". Dins: A. Estivill, Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries, Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 112-114
Enllaços externs
- Escobedo Abraham, Joana. «Retrat d’un col·lega comú: Pere Bohigas i Balaguer». Llengua i literatura, 2001, p. 517-520
- Fons personal de Pere Bohigas a la Biblioteca de Catalunya