Peter von Kant
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | François Ozon |
| Protagonistes | |
| Producció | François Ozon |
| Guió | François Ozon |
| Música | Clément Ducol |
| Fotografia | Manuel Dacosse |
| Muntatge | Laure Gardette |
| Distribuïdor | Vertigo Média |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 10 febrer 2022 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | francès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Die bitteren Tränen der Petra von Kant |
| Gènere | drama |
       | |
Peter von Kant és una pel·lícula francesa del 2022 escrita, produïda i dirigida per François Ozon. És una adaptació de l'obra Les amargues llàgrimes de Petra von Kant de Rainer Werner Fassbinder, ja portada a la pantalla en una pel·lícula estrenada l'any 1972.[1] La pel·lícula va inaugurar el 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[2] S'ha doblat i subtitulat al català.[3]
Argument
A la Colònia de la dècada del 1970, Peter von Kant és un director de cinema cada cop més exitós a quaranta anys. Després d'haver viscut una història d'amor difícil, ara viu amb el seu ajudant Karl, qui el complau mentre aquell el maltracta.
A través de Sidonie, una famosa actriu a qui havia fet debutar en el passat, coneix el jove i atractiu Amir. S'enamora d'ell i li dona el paper protagonista en una pel·lícula. No obstant això, Amir el deixa per anar a buscar la seva esposa, provocant la desesperació de Peter. Gràcies al suport de la seva mare, trobarà la força per recuperar-se d'aquesta nova ruptura.
Producció
Aquesta és la segona adaptació de François Ozon de l'univers de Fassbinder després de Tropfen auf heiße Steine a Gouttes d'eau sur pierre brûlantes (2000). Ozon va transposar el títol al masculí i els gèneres dels personatges s'inverteixen respecte de l'obra original.[4]
François Ozon va treballar per primera vegada amb Isabelle Adjani i amb Denis Ménochet per tercera vegada, després de Dans la maison (2012) i Grâce à Dieu (2018).[1]
Hanna Schygulla, que interpreta el paper de la mare del personatge principal, va interpretar a Les amargues llàgrimes de Petra von Kant el paper de la jove Karin, el personatge equivalent a Amir.
Isabelle Adjani interpreta una de les cançons de la pel·lícula, «Jeder tötet was er liebt». Es tracta d'un homenatge a Fassbinder, havent estat aquesta cançó cantada en anglès, «Each Man Kills The Things He Loves», per Jeanne Moreau a Querelle, l'última pel·lícula del director.
El cartell de Peter von Kant és una picada d'ullet al que va signar Andy Warhol per a Querelle (1982). En un segon cartell, els quatre personatges principals estan representats a la manera de la famosa serigrafia de l'artista estatunidenc en homenatge a Marilyn Monroe.[5]
Premis i nominacions
Nominacions
- Millor actor per Denis Menochet
- Millor actor revelació per Stefan Crepon
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Catherine Balle. «Cinéma : après Sophie Marceau, François Ozon tourne avec Isabelle Adjani» (en francès). Le Parisien, 18-03-2021. [Consulta: 25 setembre 2023].
- ↑ «Francois Ozon’s ‘Peter Von Kant’ to Open Berlin Film Festival» (en anglès americà). Variety, 12-01-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑ «Peter von Kant». Goita què fan, ara!. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ Fabien Lemercier. «L'avance sur recettes du CNC pour Peter von Kant de François Ozon» (en francès). Cineuropa.org, 17-03-2021. [Consulta: 23 octubre 2021].
- ↑ «Peter von Kant contre Petra von Kant : Ozon et Fassbinder au jeu des sept différences» (en francès), 06-07-2022. [Consulta: 25 març 2023].
Pel·lícules dirigides per François Ozon | ||
|---|---|---|
|  | |
