Phagnalon rupestre
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Phagnalon |
| Espècie | Phagnalon rupestre (L.) DC. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Conyza rupestris |
| Sinònims | Conyza rupestris L. |
Phagnalon rupestre és una espècie de planta asteràcia. Es troba a la conca del Mediterrani incloent els Països Catalans (manca a Eivissa), en el Mediterrani oriental apareix l'espècie Phagnalon graecum.
Se sembla a Phagnalon saxatile però amb les fulles més amples, de 10-40 x 2-6 mm. És un semiarbust de fullatge dens, de 10-50 cm d'alt, amb tiges tomentoses de blanc, ascendents de base llenyosa. Fulles alternes lanceolades, d'1-4 cm de llargada, de color verd fosc. Capítols florals solitaris d'un cm d'amplada. Bràctees involucrals en diverses capes.[1] Floreix de maig a juny
El seu hàbitat són garrigues, roquers calcaris i parets.
Referències
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- ↑ Bayer, E.; Buttler K.P., Finkenzeller X., Grau J.. Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume, 1989. ISBN 84-7031-629-X.