Philip Hall
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 abril 1904 Hampstead (Anglaterra) |
Mort | 30 desembre 1982 (78 anys) Cambridge (Anglaterra) |
President Societat Matemàtica de Londres | |
1955 – 1957 ← Henry Whitehead – Harold Davenport → | |
Càtedra sadleiriana | |
1953 – 1967 ← Louis Mordell – J.W.S. Cassels → | |
Dades personals | |
Residència | Regne Unit |
Formació | Universitat de Cambridge (1925–1926) King's College (1922–1925) Christ's Hospital (1915–1922) New End Primary School (1909–1915) |
Tesi acadèmica | The isomorphisms of Abelian groups (1927 ) |
Director de tesi | Karl Pearson |
Activitat | |
Camp de treball | Àlgebra i teoria de grups |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat de Cambridge (1945–1967) Bletchley Park (1941–1945) Universitat de Cambridge (1927–1941) |
Membre de | Royal Society (1942–) |
Influències | Karl Pearson |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Garrett Birkhoff, Stewart Stonehewer, Derek Taunt, Bernhard Neumann, James Roseblade, Kurt Hirsch, Norman Blackburn, Derek John Scott Robinson, Karl Gruenberg, John Rigby, A.M. Duguid, V. W. D. Hale, Arnold Learner, Thomas Easterfield, N.J.S. Hughes, Dermot McLain, J. Anson, William Coppel, A. J. Weir, D. J. Harris, C.R. Kulatilaka, G.D. Findlay, Ruth Armstrong, H.A. Thurston, A. Rae, Akbar Rhemtulla, P.W. Stroud, Philip Higgins, Alfred Goldie, Paul Cohn, Trevor Evans, Sandy Green i David Rees |
Localització dels arxius | |
Família | |
Pares | George Hall i Mary Laura Sayers |
Premis
|
Philip Hall (Hampstead, 11 d'abril de 1904 - Cambridge, 30 de desembre de 1982) va ser un matemàtic anglès.
Els seus pares no eren casats i el pare els va abandonar poc després de néixer. Va ser criat per la seva mare i els seus avis materns, tot i conservar el cognom patern. En acabar els estudis secundaris el 1922, va aconseguir una beca per estudiar matemàtiques al King's College, Cambridge, en el qual es va graduar el 1925.[1] El 1927 va defensar la seva tesi i va ser escollit immediatament fellow del King's College.[2] Després d'uns mesos fent d'assistent de recerca de Karl Pearson al laboratori biomètric del University College de Londres, es va incorporar a la universitat de Cambridge que ja no va abandonar fins a la seva jubilació el 1967,[3] amb l'excepció dels anys de la Segona Guerra Mundial en els quals va treballar a Bletchley Park, desxifrant els codis de transmissió dels italians i dels japonesos.[4] Durant la seva llarga jubilació, va viure solitari a Histon, una població propera al nord de Cambridge.[5]
Tot i que l'àlgebra tenia poc paper en els estudis de matemàtiques a Cambridge, Hall va estudiar-la pel seu compte amb els llibres de William Burnside i, quan va tenir oportunitat la va incorporar al currículum de la universitat, juntament amb la teoria de grups,[6] que sempre va ser el seu principal camp de recerca.[7]
Referències
- ↑ Chang, 2011, p. 222.
- ↑ Morris, 2006, p. 7.
- ↑ Green, Roseblade i Thompson, 1984, p. 254.
- ↑ Green, Roseblade i Thompson, 1984b, p. 607-608.
- ↑ Green, Roseblade i Thompson, 1984, p. 260.
- ↑ Kuzucuoğlua i Zalesskiib, 1997, p. 55.
- ↑ Morris, 2006, p. 7-8.
Bibliografia
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Green, James Alexander; Roseblade, J.E.; Thompson, John Griggs «Philip Hall, 11 April 1904 - 30 December 1982» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 30, 1984, pàg. 251-279. DOI: 10.1098/rsbm.1984.0009. ISSN: 0080-4606.
- Green, J.A.; Roseblade, J.E.; Thompson, J.G. «Obituary: Philip Hall» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 16, Num. 6, 1984b, pàg. 603-626. DOI: 10.1112/blms/16.6.603. ISSN: 0024-6093.
- Kuzucuoğlua, M.; Zalesskiib, A.E. «Hall Universal Group as a Direct Limit of Algebraic Groups» (en anglès). Journal of Algebra, Vol. 192, Num. 1, 1997, pàg. 55-60. DOI: 10.1006/jabr.1996.6982. ISSN: 0021-8693.
- Morris, Alun O. «Philip Hall». A: Vadim B. Kuznetsov, Siddhartha Sahi (eds.). Jack, Hall-Littlewood and Macdonald Polynomials (en anglès). American Mathematical Society, 2006. ISBN 978-0-8218-3683-5.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Philip Hall» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Neumann, Peterl. «Hall, Peter». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 29 agost 2021]. (anglès)
- Roseblade, J.E. «Hall, Philip». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 29 agost 2021]. (anglès)