Piers Plowman

Infotaula de llibrePiers Plowman

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspoema Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorWilliam Langland Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès mitjà Modifica el valor a Wikidata
Creacióc. 1370
Foli d'un manuscrit del segle XIV

Piers Plowman (en llatí, Visio Willelmi de Petro Ploughman, 1360–1399)[1] és un poema al·legòric en anglès mitjà escrit per William Langland en versos al·literatius sense rima.[2][3][4]

Piers Plowman és considerada per molts crítics com una de les primeres grans obres de la literatura anglesa, de l'edat mitjana, juntament amb Els Contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer i Sir Gawain i el Cavaller Verd,

L'obra està dividida en "passus" (en llatí, "passos"), dels que Langland en va treure vàries revisions, fet que va contribuir a que hi hagi fins 52 manuscrits de poema final de Piers Plowman, del que hi ha com a mínim tres versions, (o possiblement quatre).[5]

Descripció

El poema explica tres visions dins d'un somni que té el protagonista quan s'adorm caient en un profund son, prop dels pujols de Malvern.[6]

  • En la primera visió, l'Església catòlica (amb la Dama Recompensa) tracta de seduir al somiador amb riqueses i tot tipus de béns materials.
  • En la segona, el protagonista contempla a Piers Plowman, un humil i esforçat camperol que guia a una multitud de penitents a la recerca de la Santa Veritat.
  • En la tercera visió, el somiador tracta de buscar el millor i el més gran, però fracassa en el seu intent i abans d'aconseguir-ho, mor de fam i a conseqüència d'unes febres.

Sembla que la font d'inspiració principal de l'obra Piers Plowman de William Langland es troba en "La Cançó del Camperol" (Song of the husbandman),[7] un poema on es denuncia clarament la situació de la pagesia i el clima d'explotació en què viu. A diferència d'altres poemes satírics i morals de l'època, aquest text està escrit en primera persona amb la finalitat de fer més vius els fets que denuncia a favor dels camperols oprimits i en contra dels explotadors, recollits aquests en la figura dels funcionaris del rei.

Referències

  1. ↑ Plowman, en anglès modern ploughman, és un llaurador. Piers és un nom de pila, equivalent a Pere.
  2. ↑ Sobecki, Sebastian «Hares, Rabbits, Pheasants: Piers Plowman and William Longewille, a Norfolk Rebel in 1381». Review of English Studies, 2018, pàg. 1-21. DOI: 10.1093/res/hgx130.
  3. ↑ Walter William Skeat. The Vision of William Concerning Piers Plowman: The "Vernon" text; or text A. Early English Text Society, 1873. 
  4. ↑ William Langland. The Vision of William Concerning Piers Plowman: Together with Vita de Dowel, Dobet, Et Dobest, Secundum Wit Et Resoun. Pub. for the Early English Text Society, N. Trübner & Company, 1867, p. 25–. 
  5. ↑ Benson, C. David. Kathleen M. Hewett-Smith. "The Langland Myth," in William Langland's Piers Plowman: A Book of Essays. Nova York: Routledge, 2001, p. 83–99. 
  6. ↑ Eleanor Turney, 'Piers Plowman's Post-capitalist Poetry Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.', Little Atoms, 12 June 2017.
  7. ↑ Ordelle G. Hill. The Manor, the Plowman, and the Shepherd: Agrarian Themes and Imagery in Late Medieval and Early Renaissance English Literature. Susquehanna University Press, 1993, p. 43–. ISBN 978-0-945636-42-7. 

Bibliografia

  • History of English literature, Michael Alexander,ed.Palgrave Macmillan, 2000:
  • Pròleg del poema, traduït a l'anglès modern Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  • Benson, C. D. Public Piers Plowman: Modern Scholarship and Late Medieval English Culture (Philadelphia, University of Pennsylvania Press, 2003).
  • Bowers, J. M. Chaucer and Langland: The Antagonistic Tradition (Notre Dame: University of Notre Dame Press, 2007).
  • Brewer, C. Editing Piers Plowman: The Evolution of the Text (Cambridge, CUP, 1996) (Cambridge Studies in Medieval Literature, 28).
  • Cole, A. «Trifunctionality and the Tree of Charity: Literary and Social Practice in Piers Plowman». English Literary History, 62, 1995, pàg. 1-27. DOI: 10.1353/elh.1995.0003.
  • Cole, Andrew; Galloway, Andrew. The Cambridge Companion to Piers Plowman. Cambridge University Press, 2014. ISBN 1139867326. 
  • Kelen, S. A. Langland's Early Modern Identities (New York, Palgrave Macmillan, 2007).
  • Kerby-Fulton, Kathryn. Books Under Suspicion: Censorship and Tolerance of Revelatory Writing in Late Medieval England. University of Notre Dame Press, 2006. 
  • Sobecki, Sebastian «Hares, Rabbits, Pheasants: Piers Plowman and William Longewille, a Norfolk Rebel in 1381». Review of English Studies, 69, 2018, pàg. 1-21. DOI: 10.1093/res/hgx130.
  • Steiner, Emily. Reading Piers Plowman. Cambridge University Press, 2013. 
  • Warner, L.. The Lost History of Piers Plowman: The Earliest Transmission of Langland's Work. University of Pennsylvania Press, 2011. 
  • Watson, Nicholas (2007). "Piers Plowman, Pastoral Theology, and Spiritual Perfectionism: Hawkyn's Cloak and Patience's Pater Noster". Yearbook of Langland Studies vol. 21: 83-118.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Corpus of Middle English Verse and Prose e-text of Piers Plowman.
  • William Langland page at Harvard. Arxivat 2003-07-02 a Wayback Machine. With link to modern English text of Piers.
  • Piers Plowman and the Rising of 1381.
  • Piers Plowman and Its Sequence by John Matthews Manly, vol. 2, The End of the Middle Ages," in The Cambridge History of English and American Literature, 18 vols., Edited by A. W. Ward & A. R. Waller, (1907–21).
  • Vision of Piers Plowman A complete digital edition of a sixteenth-century copy of the B text in Cambridge Digital Library, unique in containing a table of contents after the main text.
Registres d'autoritat