Pisaura mirabilis

Infotaula d'ésser viuPisaura mirabilis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaPisauridae
GènerePisaura
EspèciePisaura mirabilis Modifica el valor a Wikidata
Clerck, 1757.[1]
Nomenclatura
Sinònims
  • Araneus mirabilis Clerck, 1757
  • Aranea listeri Scopoli, 1763
  • Aranea arcuatolineata Martini & Goeze in Lister, 1778
  • Aranea flavostriata Martini & Goeze in Lister, 1778
  • Aranea tripunctata Martini & Goeze in Lister, 1778
  • Aranea rufofasciata De Geer, 1783
  • Aranea marmorata Fourcroy, 1785
  • Aranea agraria Olivier, 1789
  • Aranea obscura Fabricius, 1793
  • Aranea bivittata Risso, 1826
  • Ocyale murina C. L. Koch, 1837
  • Dolomedes scheuchzeri Bremi-Wolff, 1849
  • Ocyale mirabilis albida Franganillo, 1913
  • Ocyale mirabilis fusca Franganillo, 1913

Pisaura mirabilis és una espècie d'aranyes araneomorfes de la família dels pisàurids (Pisauridae).[2] Fou descrit per primera vegada l'any 1757 per Carl Alexander Clerck.[1]

Té una distribució paleàrtica,[2] i es pot trobar per tot Europa. Aquestes aranyes viuen a les illes Canàries i Madeira, la part asiàtica de Rússia, la Xina i el nord d'Àfrica. [3][4]

Comportament

El mascle d'aquesta espècie ofereix regals aliments a les possibles companyes. Alguns fingeixen la mort, mantenint aliments en la boca, i quan la femella s'acosta i tracta de prendre el menjar a distància, el mascle salta cap enrere de la femella per fer el coit.[5] Aquest és un exemple d'un comportament inicialment desenvolupat per protegir-se dels depredadors, adaptant-lo a un nou propòsit. L'estratègia de fer el mort puja a més del doble les probabilitats d'aconseguir amb èxit la copulació, del 40% al 89%. Aquesta aranya porta l'ooteca amb els seus quelícers fins que arriba el moment de l'eclosió, i llavors la fixen a les herbes i teixeixen al seu voltant una xarxa d'alimentació, on les cries creixen fins que s'independitzen.

Descripció

El mascle fa entre 10–13 mm, i la femella 12–15 mm.[6] Els patrons i la coloració varien degut al polimorfisme.[7][8][9] Aquests patrons, que poden ser causats per variacions en el pèls i els pigments, canvien amb el creixement de l'aranya (ontogènesi).[10]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  1. 1,0 1,1 Clerck, 1757: Svenska spindlar, uti sina hufvud-slågter indelte samt under några och sextio särskildte arter beskrefne och med illuminerade figurer uplyste. Stockholmiae, p.1-154.
  2. 2,0 2,1 (anglès) World Spider Catalog: Pisaura mirabilis Clerck, 1886 en la família Pisauridae +base de dades. Accés el 4 de gener de 2019.
  3. P. Blandin: Etudes sur les Pisauridae africaines. I-XI. Rev. Suisse Zool. 81, Rev. Zool. afr. 89–93, 1974–1979
  4. P. Blandin: Cycle biologique et production de l'araignée Afropisaura valida (Simon 1885)(Araneae, Pisauridae) dans une savane d'Afrique occidentale (Lamto, Côte-d'Ivoire). Trop. Ecol. 20: 78–93, 1974
  5. «Spiders play dead to get laid». New Scientist magazine, 27 febrer, p. 19.
  6. «Pisaura mirabilis». Arxivat de l'original el 2012-07-22. [Consulta: 10 febrer 2009].
  7. Carl Wilhelm Hahn (Hrsg.: Peter Sacher), Monographie der Spinnen (1820–1836) – Mit einem Kommentar in deutsch und englisch herausgegeben von Peter Sacher, Reprint der Orig.-Ausg. Nürnberg 1820–1836, Zentralantiquariat der DDR, Leipzig 1988, S. 1–143, ISBN 3-7463-0080-0, hier S. 67 (unter "Dolomodes mirabilis, Walkenaer"), S. 71, Tafel 18 (unter „Dolomedes mirabilis, Walkenaer“)
  8. Carl Wilhelm Hahn, Die Arachniden – Getreu nach der Natur abgebildet und beschrieben, Zweiter Band, C. H. Zeh'sche Buchhandlung, Nürnberg 1834, hier S. 35 [Originalexemplar von Oxford University, digitalisiert am 10. Mai 2006 (Google), URL:books.google.cat, accés el 15 gener 2008 a "Google Books"]
  9. W. Bösenberg, Die Spinnen Deutschlands, Zoologica – Original-Abhandlungen aus dem Gesamtgebiete der Zoologie, 14 [1901–1903], (35), Fünfte und sechste Lieferung [1903], Nägele, Stuttgart 1903, S. 385–465, hier S. 410
  10. Rupert Aechter, Untersuchungen über die Zeichnung und Färbung der Araneen unter Berücksichtigung der Ontogenese und Phylogenie, Sitzungsberichte – Österreichische Akademie der Wissenschaften – Mathematisch-naturwissenschaftliche Klasse – Abteilung I, 164, (8), 1955, S. 545–606, hier v. a. S. 545–606, 591–593

Galeria

  • P. mirabilis
    P. mirabilis
  • P. mirabilis
    P. mirabilis
  • P. mirabilis caçant
    P. mirabilis caçant
  • P. mirabilis
    P. mirabilis
  • P. mirabilis amb el seu sac d'ous
    P. mirabilis amb el seu sac d'ous
  • Teranyina de les cries
    Teranyina de les cries
  • Mascle de P. mirabilis
    Mascle de P. mirabilis
  • Vegeu aquesta plantilla
Famílies d'aranyes
Subordre Mesothelae
Subordre Opistothelae
Agelenidae  · Amaurobiidae  · Ammoxenidae  · Anapidae  · Anyphaenidae  · Araneidae  · Archaeidae  · Arkyidae  · Austrochilidae  · Caponiidae  · Cheiracanthiidae  · Cithaeronidae  · Clubionidae  · Corinnidae  · Ctenidae  · Cyatholipidae  · Cybaeidae  · Cycloctenidae  · Deinopidae  · Desidae  · Dictynidae  · Diguetidae  · Drymusidae  · Dysderidae  · Eresidae  · Filistatidae  · Gallieniellidae  · Gnaphosidae  · Gradungulidae  · Hahniidae  · Hersiliidae  · Homalonychidae  · Huttoniidae  · Hypochilidae  · Lamponidae  · Leptonetidae  · Linyphiidae  · Liocranidae  · Lycosidae  · Malkaridae  · Mecysmaucheniidae  · Megadictynidae  · Mimetidae  · Miturgidae  · Mysmenidae  · Nesticidae  · Nicodamidae  · Ochyroceratidae  · Oecobiidae  · Oonopidae  · Orsolobidae  · Oxyopidae  · Pacullidae  · Palpimanidae  · Penestomidae  · Periegopidae  · Philodromidae  · Pholcidae  · Phrurolithidae  · Physoglenidae  · Phyxelididae  · Pimoidae  · Pisauridae  · Plectreuridae  · Prodidomidae  · Psechridae  · Salticidae  · Scytodidae  · Segestriidae  · Selenopidae  · Senoculidae  · Sicariidae  · Sparassidae  · Stenochilidae  · Stiphidiidae  · Symphytognathidae  · Synaphridae  · Synotaxidae  · Telemidae  · Tetrablemmidae  · Tetragnathidae  · Theridiidae  · Theridiosomatidae  · Thomisidae  · Titanoecidae  · Toxopidae  · Trachelidae  · Trechaleidae  · Trochanteriidae  · Trogloraptoridae  · Udubidae  · Uloboridae  · Viridasiidae  · Xenoctenidae  · Zodariidae  · Zoropsidae

____________________________________________________

Regne: Animalia  · Phylum: Arthropoda  · Subphylum: Chelicerata  · Classe: Arachnida
Classificació de les aranyes
En negreta, famílies amb més de 1000 espècies
Bases de dades taxonòmiques
ADW Aranae BOLD BioLib COL Dyntaxa EOL FE GBIF IN ITIS NCBI OTL WSC