Polidípsia
| Tipus | signe clínic, símptoma o signe de nutrició, metabolisme i desenvolupament, símptoma i trastorn de comportament alimentari  |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia, psiquiatria i psicologia clínica |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | set |
| Exàmens | hemograma, anàlisi de sang, anàlisi d'orina i imatge per ressonància magnètica |
| Tractament | medicament |
| Patogènesi | |
| Afecta | ésser humà |
| Causat per | mutació, autoimmunitat, ferida al cap, infecció, tumor, Idiopàtic i hipopituïtarisme |
| Causa de | trastorn hidroelectrolític |
| Classificació | |
| CIM-11 | MG43.0 |
| CIM-10 | R63.1 |
| CIM-9 | 783.5 |
| CIAP | T01 |
| Recursos externs | |
| MedlinePlus | 003085 |
| MeSH | D059606 |
| UMLS CUI | C0085602 |
La polidípsia és un símptoma mèdic en el qual el pacient mostra la set excessiva. La paraula deriva de la grega πολυδιψία, que es deriva de πολύς ("polis", molt/s) + δίψα (DIPSA, "set"). Un terme etimològicament relacionat és dipsomania, entesa com a alcoholisme.
Causes
- En la diabetis mellitus és característica dels símptomes inicials, o per descompensació per hiperglucèmia important.
- Canvi en l'osmolaritat del líquid extracel·lular del cos, hipopotassèmia, disminució del volum sanguini (com passa durant una hemorràgia important), i altres condicions que creen un dèficit d'aigua. Aquest és normalment el resultat de la diüresi osmòtica (augment de l'orina), com en la diabetis insípida (diabetis "sense gust", a diferència de la diabetis mellitus o "dolça").
- Intoxicació per fàrmacs anticolinèrgics o per la presa de medicaments que causen sequedat de la boca (els anticolinèrgics i antidepressius tricíclics).