Premi Ciutat de Barcelona en arquitectura i urbanisme

Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Ciutat de Barcelona en arquitectura i urbanisme
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

Premi atorgat a una obra original o intervenció d'arquitectura i urbanisme o una obra de restauració finalitzada o inaugurada a Barcelona o la seva àrea metropolitana durant l'any que s'atorga. El premi l'entrega l'Ajuntament de Barcelona i el guardonat és escollit per un jurat independent.[1] Forma part del Premi Ciutat de Barcelona que recull guardons anuals a diferents disciplines.

Guardonats

  • 2022 - Biblioteca Gabriel García Márquez - Suma Arquitectura.[2]
  • 2021 - Exposició Our Garden Needs Its Flowers, Centre d’Art Tecla Sala - Sociedad 0.[3]
  • 2020 - no convocat[4]
  • 2019 - Centre Esportiu Municipal del Turó de la Peira - Anna Noguera i Javier Fernández[5]
  • 2018 - La Borda - Lacol[6]
  • 2017 - La Lleialtat Santsenca - H Arquitectes[7]
  • 2016 - Sala Beckett – Flores & Prats Arquitectes.[8]
  • 2015 - Arquitectes de capçalera[9]
  • 2014 - Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, a càrrec de l'estudi BCQ (David Baena i Toni Casamor).[10]
  • 2013 - Born CC - Enric Sòria i Rafael de Cáceres[11]
  • 2012 - Fàbrica de creació de la Fabra i Coats, dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Francesc Bacardit[12]
  • 2011 - Torre Júlia (Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona), de Ricard Galiana, Sergi Pons i Pau Vidal[13]
  • 2010 - Nau del Temple de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí[14]
  • 2009 - BAAS arquitectura[15]
  • 2008 - Campus de Comunicació, de la UPF [16]
  • 2007 - Josep Miàs, pel Mercat de la Barceloneta[17]
  • 2006 - Jaime Coll i Judith Leclerc[18]
  • 2005 - Mercat de Santa Caterina de EMBT[19]
  • 2004 - pèrgola del Fòrum, de José Antonio Lapeña i Elias Torres Tur[20]
  • 2003 - Fort Pienc - Josep Llinàs[21]
  • 2002 - Ventura Valcarce[22]
  • 2001 - Josep Llinàs[23]
  • 2000 - Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, de l'estudi MBM[24]
  • 1999 - Carles Ferrater, Josep Lluís Canosa, Bet Figueras[24]
  • 1998 - Josep Llinàs[24]
  • 1997 - Cristian Cirici i Carles Bassó[24]
  • 1996 - Esteve Bonell, Josep Gil, Jordi Garcés i Enric Sòria[24]
  • 1995 - Josep Llinàs[24]
  • 1994 - Esteve Bonell i Costa i Josep M. Gil[24]
  • 1993 - Helio Piñón i Albert Viaplana[24]
  • 1992 - Norman Foster[24]
  • 1991 - Enric Miralles Moya i Carme Pinos Desplat[24]
  • 1990 - Arata Isozaki[24]
  • 1989 - Albert Viaplana i Helio Piñón[24]

Referències

  1. ↑ Bases generals i específiques.
  2. ↑ «Arquitectura, urbanisme i disseny 2022». PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. [Consulta: 30 juny 2023].
  3. ↑ «Arquitectura, urbanisme i disseny 2021». PREMIS CIUTAT DE BARCELONA. [Consulta: 30 juny 2023].
  4. ↑ «PREMIS BARCELONA 2020». Ajunatment de Barcelona. [Consulta: 28 gener 2022].
  5. ↑ Segura, Sergio «Premis Ciutat de Barcelona 2019: tots els guardonats». beteve, 12-02-2020 [Consulta: 28 gener 2022].
  6. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona: Tots els guardonats (2019)», 31-01-2019. [Consulta: 31 gener 2019].
  7. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2017».
  8. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2016».
  9. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2015».
  10. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2014».
  11. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2013».
  12. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2012».
  13. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2011».
  14. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2010».
  15. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2009».
  16. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2008».
  17. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2007».
  18. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona».
  19. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2005».
  20. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2004».
  21. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2003».
  22. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2002».
  23. ↑ «Premis Ciutat de Barcelona 2001».
  24. ↑ 24,00 24,01 24,02 24,03 24,04 24,05 24,06 24,07 24,08 24,09 24,10 24,11 «Premis Ciutat de Barcelona».