Rafael Comenge Dalmau
  | |||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1855 Alberic | ||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 30 desembre 1934 (79 anys) Alberic | ||||||||||||||||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||||
| 30 d'abril de 1888 – 29 de desembre de 1890 | |||||||||||||||||||||||||||||
← Ricardo Fernández Blanco y Moral | |||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Castuera | ||||||||||||||||||||||||||||
| 29 de maig de 1916 – 10 de gener de 1918 | |||||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | Alzira | ||||||||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||||||||
| Residència | Calle del Olivar, Madrid (en)  | ||||||||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat de València Universitat Central | ||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític, periodista, escriptor | ||||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Liberal | ||||||||||||||||||||||||||||
| Nom de ploma | Querubín de la Ronda El Moro Zeid Somniator | ||||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||||
Rafael Comenge Dalmau (Alberic, 16 de juliol de 1865 - 30 de desembre 1934) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Biografia
Va fer el batxillerat als escolapis de València; després es llicencià en dret a la Universitat de València i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid. Exercí com a passant al bufet de Segismundo Moret y Prendergast, alhora que feia de conferenciant a l'Ateneo de Madrid i col·laborava a La Revista Contemporánea (1879-1882), El Progreso (1891), La Reforma (1899) i El Heraldo de Madrid (1902-1906). S'afilià al Partit Liberal i fou elegit diputat a Corts pel districte de Castuera (província de Badajoz), aleshores el diputat més jove (26 anys). Les seves crítiques al govern de Cánovas del Castillo, però, li van valdre sancions i fins i tot un empresonament.
També col·laborà a la premsa valenciana: Las Provincias, Diario de Valencia, El Mercantil Valenciano. Amb Segismundo Moret fou Fiscal Contenciós a les Filipines, secretari de l'ambaixada a París, governador civil de Canàries, Granada (1899), València (1906) i Màlaga (1912), i diputat pel districte d'Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1916. També és autor de peces costumistes i d'algun assaig.
Obres
- El roder Micalet Mars o el honrado sin honra
- El bandido de Fontfreda
- Viaje al Japón
- Antología de las Cortes de Cádiz (1912)
- El credo de las catacumbas
- Séneca y San Pablo
- Autenticidad de los Evangelios cristianos
- El juego, código rural
- Sueños y teorías
- Historia de la familia y la propiedad
- Libro del esplendor (Biblia de la cabala)
Referències
- «Rafael Comenge Dalmau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2009-09-20 a Wayback Machine.
- Fitxa del Congrés dels Diputats
José Emilio de Santos (1876) · Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa (1879) · Joaquín Martín de Olías (1881) · Eduardo Maestre Tovia (1884) · Amalio Gimeno y Cabañas (1886) · Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1891) · Francisco Pascual Garrigues Amador (1893) · Arcadio Roda Rivas (1896) · Estanislao García Monfort (1898/1901) · Vicente Calabuig Carrá (1899/1903) · José Juan Dómine (1906) · José Montesinos Checa (1907/1914/1918-1920) · Evaristo Crespo Azorín (1910) · Rafael Comenge Dalmau (1916) · Gustavo Pittaluga Fattorini (1923) |  | |
