CNR2 |
---|
|
Estructures disponibles |
---|
PDB | Cerca ortòloga: PDBe RCSB |
---|
Llista de codis id de PDB |
---|
2KI9 |
|
|
Identificadors |
---|
Àlies | CNR2 (HUGO), CB-2, CB2, CX5, Cannabinoid receptor type 2, cannabinoid receptor 2 |
---|
Identif. externs | OMIM: 605051 MGI: 104650 HomoloGene: 1389 GeneCards: CNR2 OMA: CNR2 - orthologs |
---|
|
Dirigit pel fàrmac |
---|
AM-1241 , HU-210 , JWH-133 , L-759,633 , L-759,656 , HU-243 , win 55212-2 , glyceryl 2-arachidonate , anandamida , tetrahidrocannabinol, 6-iodopravadoline , SR144528 , TM-38837 [1] |
Localització del gen (humà) |
---|
| Crom. | Cromosoma 1 (humà)[2] |
---|
| Banda | 1p36.11 | Inici | 23.870.515 bp[2] |
---|
Fi | 23.913.362 bp[2] |
---|
|
Localització del gen (ratolí) |
---|
| Crom. | Cromosoma 4 (ratolí)[3] |
---|
| Banda | 4|4 D3 | Inici | 135.622.705 bp[3] |
---|
Fi | 135.647.518 bp[3] |
---|
|
|
Ontologia genètica |
---|
Funció molecular | - G protein-coupled receptor activity
- signal transducer activity
- cannabinoid receptor activity
| Component cel·lular | - component integral de la membrana
- perikaryon
- cell projection
- membrana
- extrinsic component of cytoplasmic side of plasma membrane
- membrana plasmàtica
- integral component of plasma membrane
- cos cel·lular neuronal
- dendrita
- neuron projection
| Procés biològic | - negative regulation of nitric-oxide synthase activity
- negative regulation of mast cell activation
- cannabinoid signaling pathway
- response to amphetamine
- G protein-coupled receptor signaling pathway, coupled to cyclic nucleotide second messenger
- negative regulation of action potential
- response to lipopolysaccharide
- negative regulation of synaptic transmission, GABAergic
- resposta immunitària
- nocicepció
- inflammatory response
- negative regulation of inflammatory response
- transducció de senyal
- leukocyte chemotaxis
- G protein-coupled receptor signaling pathway
| Fonts:Amigo / QuickGO |
|
|
Wikidata |
Veure/Editar gen humà | Veure/Editar gen del ratolí |
|
El receptor cannabinoide 2 (CB2) és un receptor acoblat a proteïnes G de la família de receptors cannabinoides que en humans està codificat pel gen CNR2.[6][7] Està estretament relacionat amb el receptor cannabinoide 1 (CB1), que és en gran part responsable de l'eficàcia de la inhibició presinàptica mediada per endocannabinoides, les propietats psicoactives del tetrahidrocannabinol (THC), l'agent actiu del cànnabis i altres fitocannabinoides (cannabinoides vegetals).[6] [8] El principal lligand endogen del receptor CB2 és el 2-araquidonoilglicerol (2-AG).[7]
El CB2 va ser clonat l'any 1993 per un grup de recerca de Cambridge que buscava un segon receptor cannabinoide que pogués explicar les propietats farmacològiques del tetrahidrocannabinol.[9] El receptor es va identificar entre els ADNc basant-se en la seva similitud en la seqüència d'aminoàcids amb el receptor del receptor cannabinoide 1 (CB1), descobert el 1990.[10] El descobriment d'aquest receptor va ajudar a proporcionar una explicació molecular dels efectes establerts dels cannabinoides sobre el sistema immunitari.
Estructura
El receptor CB2 està codificat pel gen CNR2.[11][12] Aproximadament 360 aminoàcids comprenen el receptor CB2 humà, cosa que el fa una mica més curt que el receptor CB1 de 473 aminoàcids.[12]
Com es veu habitualment en els receptors acoblats a proteïnes G, el receptor CB2 té set dominis transmembrana que abasten, [13] un N-terminal glicosilat i un C-terminal intracel·lular.[14] L'extrem C-terminal dels receptors CB2 sembla tenir un paper crític en la regulació de la dessensibilització i la baixada del receptor induïda per lligands després de l'aplicació repetida d'agonistes, [14] potser fent que el receptor es torni menys sensible a lligands particulars. Els receptors humans CB1 i CB2 posseeixen aproximadament un 44% de semblança d'aminoàcids.[15] Tanmateix, quan només es consideren les regions transmembrana dels receptors, la similitud d'aminoàcids entre els dos subtipus de receptors és d'aproximadament el 68%.[16] La seqüència d'aminoàcids del receptor CB2 està menys altament conservada en espècies humanes i rosegadores en comparació amb la seqüència d'aminoàcids del receptor CB1.[17] A partir del modelatge informàtic, les interaccions de lligands amb els residus del receptor CB2 S3.31 i F5.46 semblen determinar diferències entre la selectivitat del receptor CB1 i CB2.[18] En els receptors CB2, els grups lipòfils interaccionen amb el residu F5.46, permetent-los formar un enllaç d'hidrogen amb el residu S3.31.[18] Aquestes interaccions indueixen un canvi conformacional en l'estructura del receptor, que desencadena l'activació de diverses vies de senyalització intracel·lular. Es necessiten més investigacions per determinar els mecanismes moleculars exactes de l'activació de la via de senyalització.[18]
Mecanisme
Igual que els receptors CB1, els receptors CB2 inhibeixen l'activitat de l'adenilil ciclasa a través de les seves subunitats Gi/Goα.[19][20] CB2 també pot acoblar-se a subunitats Gα s estimuladores que condueixen a un augment de l'AMPc intracel·lular, com s'ha demostrat per als leucòcits humans.[21] A través de les seves subunitats G βγ, també se sap que els receptors CB2 estan acoblats a la via MAPK-ERK, [19] [20] [22] una via de transducció de senyal complexa i altament conservada, que regula una sèrie de processos cel·lulars en les persones madures i en desenvolupament. teixits.[23] L'activació de la via MAPK-ERK per part d'agonistes del receptor CB2 que actuen a través de la subunitat Gβγ provoca, finalment, canvis en la migració cel·lular.[24]
Es produeixen de manera endògena cinc cannabinoides reconeguts: araquidonoiletanolamina (anandamida), 2-araquidonoil glicerol (2-AG), 2-araquidonil gliceril èter (èter de noladina), virodhamina, [25] així com N-araquidonoil-dopamina (NADA).[26] Molts d'aquests lligands semblen presentar propietats de selectivitat funcional al receptor CB2: 2-AG activa la via MAPK-ERK, mentre que la noladina inhibeix l'adenilil ciclasa.[25]
Referències
- ↑ «Fàrmacs amb els quals interactuen físicament amb Cannabinoid receptor 2, vegeu/editeu les referències a wikidata».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000188822 - Ensembl, May 2017
- ↑ 3,0 3,1 3,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000062585 – Ensembl, May 2017
- ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ 6,0 6,1 Nature, 365, 6441, September 1993, pàg. 61–65. Bibcode: 1993Natur.365...61M. DOI: 10.1038/365061a0. PMID: 7689702.
- ↑ 7,0 7,1 Journal of Immunology, 187, 11, December 2011, pàg. 5720–5732. DOI: 10.4049/jimmunol.1102195. PMC: 3226756. PMID: 22048769.
- ↑ «Entrez Gene: CNR2 cannabinoid receptor 2 (macrophage)» (en anglès).
- ↑ Nature, 365, 6441, September 1993, pàg. 61–65. Bibcode: 1993Natur.365...61M. DOI: 10.1038/365061a0. PMID: 7689702.
- ↑ Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences, 356, 1407, March 2001, pàg. 381–408. DOI: 10.1098/rstb.2000.0787. PMC: 1088434. PMID: 11316486.
- ↑ Nature, 365, 6441, September 1993, pàg. 61–65. Bibcode: 1993Natur.365...61M. DOI: 10.1038/365061a0. PMID: 7689702.
- ↑ 12,0 12,1 Expert Reviews in Molecular Medicine, 11, January 2009, pàg. e3. DOI: 10.1017/S1462399409000957. PMC: 2768535. PMID: 19152719.
- ↑ European Journal of Biochemistry, 232, 1, August 1995, pàg. 54–61. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1995.tb20780.x. PMID: 7556170 [Consulta: free].
- ↑ 14,0 14,1 Expert Reviews in Molecular Medicine, 11, January 2009, pàg. e3. DOI: 10.1017/S1462399409000957. PMC: 2768535. PMID: 19152719.
- ↑ Nature, 365, 6441, September 1993, pàg. 61–65. Bibcode: 1993Natur.365...61M. DOI: 10.1038/365061a0. PMID: 7689702.
- ↑ Expert Reviews in Molecular Medicine, 11, January 2009, pàg. e3. DOI: 10.1017/S1462399409000957. PMC: 2768535. PMID: 19152719.
- ↑ The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 292, 3, March 2000, pàg. 886–894. PMID: 10688601.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Journal of Medicinal Chemistry, 49, 3, February 2006, pàg. 984–994. DOI: 10.1021/jm050875u. PMID: 16451064.
- ↑ 19,0 19,1 The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 315, 2, November 2005, pàg. 828–838. DOI: 10.1124/jpet.105.089474. PMID: 16081674.
- ↑ 20,0 20,1 Life Sciences, 78, 6, January 2006, pàg. 549–563. DOI: 10.1016/j.lfs.2005.05.055. PMID: 16109430.
- ↑ ACS Pharmacology & Translational Science, 2, 6, December 2019, pàg. 414–428. DOI: 10.1021/acsptsci.9b00049. PMC: 7088898. PMID: 32259074 [Consulta: lliure].
- ↑ European Journal of Biochemistry, 237, 3, May 1996, pàg. 704–711. DOI: 10.1111/j.1432-1033.1996.0704p.x. PMID: 8647116.
- ↑ Fly, 3, 1, 2009, pàg. 62–67. DOI: 10.4161/fly.3.1.7776. PMC: 2712890. PMID: 19182542.
- ↑ The Journal of Cell Biology, 137, 2, April 1997, pàg. 481–492. DOI: 10.1083/jcb.137.2.481. PMC: 2139771. PMID: 9128257.
- ↑ 25,0 25,1 The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics, 315, 2, November 2005, pàg. 828–838. DOI: 10.1124/jpet.105.089474. PMID: 16081674.
- ↑ The Biochemical Journal, 351 Pt 3, Pt 3, November 2000, pàg. 817–824. DOI: 10.1042/bj3510817. PMC: 1221424. PMID: 11042139.