Sanç d'Alburquerque
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1342 Sevilla (Espanya) |
| Mort | 19 febrer 1374 (31/32 anys) Burgos (Espanya) |
| Sepultura | Capella Major |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Altres | |
| Títol | Comte Seigneurie de Ledesma (fr)  |
| Família | Casal de Borgonya a Lleó |
| Cònjuge | Beatriu de Portugal (1373 (Gregorià)–) |
| Fills | Elionor d'Alburquerque, Leonor Sánchez de Castilla |
| Pares | Alfons XI de Castella i Elionor de Guzmán |
| Germans | Pere I de Castella Pedro de Aguilar Sancho Alfonso Enric II de Castella Fadrique Alfonso Ferran Alfons de Castella Tello Alfonso Juan Alfonso Juana Alfonso Pedro Alfonso |
 | |
Sanç d'Alburquerque (Sevilla, 1342 - 1375) fou infant de Castella i comte d'Alburquerque.
Orígens familiars
Novè fill il·legítim que el rei Alfons XI de Castella tingué amb Elionor de Guzmán, descendent directe d'Alfons IX de Lleó. Fou germà petit d'Enric II de Castella i germanastre de Pere I de Castella.
Lluites contra Pere I
L'infant Sanç d'Alburquerque, conjuntament amb l'infant Enric de Castella (futur Enric II de Castella), l'infant Federic Alfons (germà bessó de l'anterior) i l'infant Tello, van lluitar contra el seu germanastre Pere I de Castella, un monarca autoritari i cruel, que el 1351 havia ordenat i disposat que la reina vídua i mare dels seus germans fos maltractada, colpejada, amenaçada, vexada, empresonada injustament, torturada pel mateix Pere I, i salvatgement assassinada.
Així mateix Sanç va participar en la revolta dels nobles castellans contra les arbitrarietats del seu germà en la seva política.
Núpcies i descendents
Es casà el 1373 amb Beatriu de Portugal, filla de Pere I de Portugal i la seva tercera esposa Agnès de Castro. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Ferran Sanxes d'Alburquerque (1373-?), comte d'Alburquerque
- la infanta Elionor d'Alburquerque (1374-1435), casada el 1395 amb el comte-rei Ferran I d'Aragó
Sanç d'Alburquerque morí el 1375.
