Sant Fruitós de Taurinyà
11 juny 2019 |
42° 34′ 46″ N, 2° 25′ 43″ E / 42.5794°N,2.42873°E / 42.5794; 2.42873 |
Sant Fruitós de Taurinyà és l'església parroquial, originalment preromànica i romànica, del poble i comuna de Taurinyà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Està situada[1] a l'extrem sud-est del nucli vell de Taurinyà, a la cruïlla dels carrers de l'Església i dels Baus.
Història
És mencionada per primera vegada l'any 937 en una carta signada per Lluís d'Ultramar, on confirma les possessions de l'abadia de Cuixà.
Característiques
L'església parroquial ha experimentat nombroses transformacions en el transcurs dels segles. Es conserven alguns vestigis romànics i preromànics al costat nord de l'església. Té un campanar de finals del segle xii que fa 18 m d'alçària, amb finestres simples o geminades, decorades amb motius vegetals o zoomorfs, entre els quals hi ha un cap de bou, fruit de l'etimologia popular del nom del poble.
Referències
- ↑ Sant Fruitós de Taurinyà en els ortofotomapes de l'IGN
Bibliografia
- Badia i Homs, Joan. «Taurinyà: Sant Fruitós de Taurinyà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Becat, Joan. «169 - Taurinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Gavín, Josep M. «Conf 149. Sant Fruitós de Taurinyà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 202-203
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Taurinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.