Setge de Mértola

Infotaula de conflicte militarSetge de Mértola
Revolta contra els almoràvits (1144-1147)
Setge de Mértola (PI 1150)
Setge de Mértola
Setge de Mértola
Setge de Mértola

Vista del castell de Mértola
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data15 d'agost de 1144
Coordenades37° 36′ N, 7° 42′ O / 37.6°N,7.7°O / 37.6; -7.7
LlocMartulah
ResultatVictòria rebel
Bàndols
Imperi almoràvit imperi almoràvit Islam Imamat de Martulah
Comandants
Islam ibn al-Kabila
Forces
60 muriduns
Baixes
Desconegudes Desconegudes
  • Vegeu aquesta plantilla
Revolta contra els almoràvits
(1144-1147)
Mértola - Oriola - Xàtiva - Granada - Almosala - Al-Ludjdj

El setge de Mértola, del 15 d'agost de 1144 fou una de les batalles de la Revolta contra els almoràvits.

El setge

El 15 d'agost de 1144 un destacament de 60 muriduns partidaris de Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi manats per Ibn al-Kabila, va sorprendre per engany la fortalesa de Martulah on es va instal·lar Ibn Kasi sent reconegut imam pels seus partidaris.

Conseqüències

Dos caps rebels, Ibn Wazir i Ibn Mundhir, se li van unir i va dominar llavors Evora, Beja, Huelva, Niebla i Silves formant un regne amb Abu l-Kasim Ahmad ibn Husayn ibn Qassi com a sobirà amb títol d'imam, començant la Revolta contra els almoràvits, i intenta prendre Isbiliya però és derrotat per Yahya ibn Alí ibn Ghàniya. L'imamat és annexionat el 1145 a l'emirat de Batalyaws. ibn Qassi va anar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yússuf ibn Abd-al-Mumin i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera, Arcos, Ronda i Niebla.[1]

Referències

  1. Rivero, Isabel. Compendio de historia medieval española (en castellà). Ediciones AKAL, 1982, p. 122. ISBN 8470901257.