Teineïta

Teineïta
Fórmula química	Cu2+(Te4+O₃)·2H₂O
Epònim	Teine mine (en)
Localitat tipus	filó Takinosawa, mina Teine, Sapporo, Subprefectura d'Ishikari, Prefectura d'Hokkaidō, Japó
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JM.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JM.20
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/G.02a
Dana	34.2.2.2
Heys	28.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,63 Å; b = 9,61 Å; c = 7,43 Å
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	blau cel, blau cobalt, gris blavós; blau brillant a blau verdós en llum transmesa
Exfoliació	distingible/bona en {010}; pobre en {001} i {100}
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5
Color de la ratlla	blau clar
Densitat	3,8 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,767 nβ = 1,782 nγ = 1,791
Birefringència	δ = 0,024
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 36°, calculat: 74°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Tei
Referències	[1]

La teineïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom de la filó mina Teine, al Japó, la seva localitat tipus.

La teineïta és un tel·lurit de fórmula química Cu²⁺(Te⁴⁺O₃)·2H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1936. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pertany a «04.JM - Tel·lurits sense anions addicionals, amb H₂O» juntament amb els següents minerals: keystoneïta, blakeïta, emmonsita, kinichilita, zemannita i graemita.

Va ser descoberta al filó Takinosawa de la mina Teine, a la localitat de Sapporo (Prefectura d'Hokkaidō, Japó). També ha estat descrita en altres indrets del Japó, així com a Mèxic, els Estats Units, Bèlgica, Noruega i Rússia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teineïta