Triclopir
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 254,926 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₇H₄Cl₃NO₃ |
 | |
| SMILES canònic | Model 2D C1=C(C(=NC(=C1Cl)Cl)OCC(=O)O)Cl |
| Identificador InChI | Model 3D |
Triclopir (àcid 3,5,6-Trichloro-2-pyridinyloxyacètic) és un herbicida foliar sistèmica del grup de les piridines, efectiu en plantes de fulla ampla però inofensiu per a herbes i pinòpsides. Triclopir és efectiu amb plantes amb tiges lenyoses i s'utilitza per controlar les herbes en camins o per desfoliar zones boscoses. S'utilitza també contra males herbes com heura de terra o julivert gegant.[1]
Propietats
Triclopir és una matèria blanca fix, moderatament dissoluble en aigua. Té com noms comercials entre d'altres: Tordon Star, GenoxoneZX, Garlon-GS, Turflon, Maxim. És fabricat su forma d'èster i de sal amina. Químicament és molt parent de l'auxina 2,4,5-àcid triclorofenoxiacètic que va ser prohibit per a raons de major toxicitat.
Impacte mediambiental
Al sòl té un període de semidesintegració de trenta a noranta dies. Un dels productes de desintegració és el tricloropiridinol, que es manté al sòl durant més o menys un any. Triclopir es desagrega ràpidament dins l'aigua. A la mateixa vegetació queda actiu durant uns tres mesos. Segons la normativa de la Generalitat de Catalunya, és classificat en la categoria de productes d'impacte ambiental baix.[2]
És modestament tòxic per a ànecs amb un LD50 de 1698 mg/kg i guatlles (LD50 = 3000 mg/kg).[3], poc tòxic per a peixos i no tòxic per a abelles.[4]
Referències
- ↑ «Heracleum mantegazzianum» (pdf) (en castellà). Catálogo español de espedies esxóticas invasoras, Setembre 2013, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2015-09-30 [Consulta: 29 setembre 2015].
- ↑ Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Norma tècnica per a la producció integrada de farratges: Annexos de control integrat de plagues, malalties i de matèries actives (pdf). Generalitat de Catalunya, 30 d'abril de 2015 (revisió).
- ↑ Npic, 2002.
- ↑ Ganapathy, Carissa. «Environmental Fate Of Triclopyr'». Sacramento, CA: Environmental Monitoring & Pest Management Branch Department of Pesticide Regulation. Arxivat de l'original el 2009-06-13. [Consulta: 29 setembre 2015].
Enllaços externs
- «ORDRE PRE/456/2007, de 28 de febrer, per la qual es modifica l'annex I del Reial decret 2163/1994, de 4 de novembre, pel qual s'implanta el sistema harmonitzat comunitari d'autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris, amb la finalitat de modificar l'especificació tècnica de la substància clorotalonil, i incloure les substàncies actives clopiralida, ciprodinil, fosetil, trinexapac, diclorprop-p, metconazol, pirimetanil, triclopir i dimoxistrobina.». Butlletí Oficial de l'Estat, 54, 03-03-2077, pàg. 1233-38.
- Normativa europea: Comissió Europea «Commission Implementing Regulation (EU) No 878/2014 of amending Implementing Regulation (EU) No 540/2011 as regards the extension of the approval periods of the active substances dichlorprop-P, metconazole and triclopyr» (en anglès i totes les llengües de la ue, excepte català). Diari Oficial de la Unió Europea, 12-08-2014, pàg. L 240/18.
- Npic. «Triclopyr Technical Fact Sheet» (pdf) (en anglès). Corvallis: Oregon State University, 2002.
| Identificadors | CAS · InChIKey · PubChem · AEPQ · ChEBI · KEGG · ChemSpider · ChEMBL · UNII · ZVG · Infocard ECHA · HMDB · DSSTOX · Beilstein: 225301 · MeSH · HSDB · |
|---|