Urbanització del Palau Reial Menor

EpònimPalau Reial Menor Modifica el valor a WikidataDadesTipusConjunt urbà Modifica el valor a WikidataPart deConjunt especial del sector de la muralla romana i Muralla romana de Barcelona Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 42″ E / 41.380852°N,2.178318°E / 41.380852; 2.178318
Format perCapella del Palau
Casa Manuel de Compte
Casa Josep Antoni Buxeres
Casa Montserrat Corominas Modifica el valor a WikidataBé amb protecció urbanísticaTipusBé amb elements d'interèsId. Barcelona438 Modifica el valor a Wikidata Bé cultural d'interès localCapella del PalauId. IPAC40298 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona138 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès localCasa Josep Antoni BuxeresId. IPAC52276 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona179 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès localCasa Manuel de CompteId. IPAC52271 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona592 Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès localCasa Montserrat CorominasId. IPAC52297 Modifica el valor a WikidataId. Barcelona429 Modifica el valor a Wikidata Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La Urbanització del Palau Reial Menor és un conjunt urbà catalogat com a bé amb elements d'interès (Categoria C).[1]

Història i arquitectura

El 1853, l'arquitecte Joan Nolla i Cortès va traçar el projecte del nou carrer, que fou aprovat per l'Ajuntament l'any següent.[2] Tanmateix, les obres no van començar fins al 1857, en què s'efectuà la venda del Palau Reial Menor, propietat de la comtessa de Sobradiel, a Manuel de Compte i Ferran.[3][4]

El projecte incloïa també l'obertura d'un altre carrer paral·lel al de la Comtessa i dedicat a Lluís de Requesens, que havia de continuar el carrer d'en Rull (traçat per Nolla a la mateixa època) per a enllaçar amb la Rambla. Tanmateix, fou frenat per les reserves de l'arquitecte municipal Francesc Daniel Molina (en contra de l'opinió favorable del també arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca), i també descartada la seva continuació fins al del Regomir a través dels terrenys de la Casa Dusai, propietat del marquès de Monistrol. Finalment, el 1859 Manuel de Compte signà un conveni amb l’Ajuntament per a construir en el seu lloc una illa de cases amb un gran pati interior enjardinat, segons el plànol d'Elies Rogent i el mateix Molina.[5]

De la venda foren exceptuats la capella, reformada el 1868 pel mateix Rogent, i un terreny immediat on el mestre d'obres Josep Nolla (pare de Joan) hi bastí una casa amb l'escut de la comtessa sobre el portal d'entrada (Palau, 3).[6] El solar adjacent (Comtessa de Sobradiel, 7) fou adquirit per l'administrador del Palau, Josep Antoni Buxeres i Abat, que hi va fer construir un palau urbà segons el projecte d'Elies Rogent,[7] que s'inspirà en el Rundbogenstil alemany.[8]

Altres edificis de Rogent que segueixen la mateixa línia són les cases d'Isidre Sicart (Avinyó, 27-29),[9] Joaquim de Compte (Ataülf, 12)[10] i Manuel de Compte (Palau, 4).[11] Aquesta darrera inclou un tram de la muralla romana entre dues torres,[8] que no fou enderrocada com a la resta del Palau perquè feia de mitgera amb la propietat del marquès de Sentmenat, on actualment hi ha el Casino Mercantil.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Conjunt del carrer Comtessa de Sobradiel (Urbanització del Palau Reial Menor)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Obertura de varios carrers al terreny que ocupa l'edifici del Palau segons el projecte». Q136 Obres públiques 3/1 1321 bis. AMCB, 06-11-1853.
  3. ↑ Trullàs Ledesma i Miquel López, 2019, p. 14.
  4. ↑ AHPB, notari Constantí Gibert, 6-5-1857.
  5. ↑ «Obertura de varios carrers al terreny que ocupa l'edifici del Palau segons el projecte». Q136 Obres públiques 3/1 1321 bis. AMCB, 31-03-1859.
  6. ↑ «José Nolla. Palau». AMCB, 03-12-1857.
  7. ↑ «José Buxeres. Palau i Comtessa de Sobradiel». Q127 Foment 65/1857. AMCB, 07-12-1857.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hereu, Pere. L'arquitectura d’Elias Rogent. COAC, 1986, p. 64-75. 
  9. ↑ «Escudillers 75-79, (ara Avinyo 27-29 i Comtessa Sobradiel 2). Isidro Sicart. Enderroc i reedificació d'unes cases». Q127 Foment 66/1859. AMCB, 29-03-1859.
  10. ↑ «Joaquin de Compte. Bajada de los Leones. Construcció d'un edifici». Q127 Foment 67/1859. AMCB, 15-06-1859.
  11. ↑ «Manuel de Comte. Palau. Construir casa». AMCB, Q127 Foment 38/1859, 20-04-1859.

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urbanització del Palau Reial Menor
  • Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral), març 2007. 
  • Hereu, Pere; Montaner, Josep Maria; Ramon, Antoni «Sobre els processos d'urbanització i construcció a la zona del Palau Reial Menor de Barcelona». Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Volum II. Ajuntament de Barcelona, 1989, pàg. 145-165.
  • Hereu Payet, Pere; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carme; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Santasusagna, Joan. El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: Les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880). Universitat Politècnica de Catalunya, 2013, p. 82-116.