Vicente Sol Sánchez

Vicente Sol Sánchez

Biografia
Naixement	9 setembre 1890 Crevillent (el Baix Vinalopó)
Mort	29 desembre 1953 (63 anys) Santiago de Xile
Diputat a les Corts Republicanes
9 de juliol de 1931 – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció	Valladolid
24 de febrer de 1936 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció	Badajoz
Governador civil de Badajoz
12 de juny de 1931 – 12 de setembre de 1931
← Francisco Aranda Millán Carlos Montilla Escudero →
Governador civil de Sevilla
29 d'agost de 1931 – 5 de juny de 1932
← José Bastos Ansart Eduardo Valera Valverde →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Izquierda Republicana
Llista Diputat a les Corts republicanes Representa: Izquierda Republicana 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz Governador civil de la província de Sevilla 29 agost 1931 – 5 juny 1932 Diputat a les Corts republicanes Representa: Izquierda Republicana 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Valladolid Governador civil de la província de Badajoz 12 juny 1931 – 12 setembre 1931 ← Francisco Aranda Millán – Carlos Montilla Escudero → Director general de Presons ← Victoria Kent

Vicente Sol Sánchez (Crevillent, 9 de setembre de 1890 – Santiago de Xile, 29 de desembre de 1953) fou un polític valencià. Treballà com a ferroviari i milità a Izquierda Republicana.

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou elegit diputat del Partit Republicà Radical Socialista per la província de Valladolid. El 1931 fou nomenat governador civil de la província de Sevilla en 1931. La presència de velles herències i inèrcies d'èpoques anteriors, sumades a la pretensió de mostrar al nou règim com a garant de l'ordre, suposarien el seu posicionament a favor del manteniment de l'ordre social tradicional.^[1] Durant el seu mandat es produïren els Fets de Gilena.

El 8 de juny de 1932 fou nomenat Director General de Presons pel Ministre de Justícia d'Espanya Álvaro de Albornoz y Liminiana. Fou destituït el 29 d'abril de 1933.^[2]

A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser escollit diputat dins les llistes del Front Popular com a membre d'Izquierda Republicana per la circumscripció de Badajoz amb 168.162 vots de 309.703 emesos, en un cens electoral de 409.878 electors, sent el quart candidat més votat de la seva circumscripció on va resultar vencedor

El 1931 fou nomenat governador civil de Sevilla i de Badajoz, càrrecs que deixà el 1932 quan fou nomenat Director General de Presons. No va revalidar l'escó el 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Badajoz José Aliseda Olivares.^[3]

En esclatar la guerra civil espanyola fou representant del Govern del bàndol republicà en la Columna Miaja quan el 20 d'agost de 1936 va estar a punt d'ocupar la ciutat de Còrdova. Fou nomenat novament Director General de Presons i va participar en la presa d'Almansa i en organitzar les forces que recuperaren Albacete, aleshores ocupada pel bàndol nacional.

En acabar la guerra es va exiliar a Xile i fou membre del segon govern d'Albornoz (1949-1951) com a ministre a América. Se tractava d'un gabinet de tarannà apartidista, la composició del qual no corresponia a cap acord entre partits.^[4]

• Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.529. ISBN 9788495484802.