Quant a la seva reproducció, l'aparellament té lloc des de febrer fins a l'abril inclòs. El visó capturat a Catalunya presentava un estat semifuncional dels testicles. La durada de la implantació diferida de l'òvul no és gaire coneguda. La gestació té una durada de 5-6 setmanes i el nombre de nadissos oscil·la entre 3 i 7, els quals romanen amb la mare fins a la tardor i arriben a la maduresa sexual a 9 mesos.[14][15]
És un animal d'hàbits semiaquàtics. Viu a les masses d'aigua (aiguamolls i llacs) i als cursos fluvials de cabal mitjà amb abundant vegetació de ribera. Evita, però, els grans rius. A la península Ibèrica se l'ha trobat fins als 800 m d'altitud.
A la península Ibèrica el gruix de la població es troba al País Basc i Navarra,[19][20][21][22][23] i ha estat observat a Cantàbria.[24] Malgrat tot, la dada d'aquesta darrera localitat és molt antiga i no confirmada. Aquestes poblacions són producte d'una recent colonització efectuada durant el segle xx per les poblacions de l'oest de França.[18] L'any 1989 hom en trobà un exemplar al Delta de l'Ebre,[25] segurament procedent de les poblacions navarreses i de La Rioja, tot seguint la conca de l'Ebre des d'aquestes localitats. L'exemplar fou capturat a la Punta de la Banya dintre d'una nansa de pescar crancs marins. Posteriorment han estat trobats rastres d'aquesta espècie al riu Ebre.
Estat de conservació
El visó europeu és una espècie amenaçada d'extinció i actualment està inclòs en diverses legislacions com són el Conveni de Berna i el de Washington. A Espanya es troba protegit des de l'any 1980. Totes les poblacions europees estan desapareixent a un ritme molt accelerat. Les poblacions del nord de la península Ibèrica segurament s'estan reduint. Les explicacions de la regressió i desaparició del visó europeu són molt variades.
Segurament, una de les primeres i més important podria ser la presència d'algun tipus de malaltia o epizoòtia encara desconeguda que està afectant greument les poblacions de visó europeu i que segurament provocà la seva desaparició d'Alemanya, els Països Baixos, Suïssa, Dinamarca, Polònia i altres països de l'Europa Central durant aquest segle, abans de la destrucció de l'hàbitat i de l'aparició del visó americà als ecosistemes europeus. Amb posterioritat es van afegir altres causes com ara la construcció de pantans i canals, desviació dels cursos d'aigua i desbrossaments dels marges, desaparició de les zones humides per dessecació i aprofitament agrícola, pol·lució dels rius per metalls pesants i pesticides, presència del visó americà al mateix hàbitat (ocupen nínxols ecològics similars), ús de trampes, caça il·legal, etc.
Actualment la seva caça està totalment prohibida, i els exemplars que són morts per causa de l'ésser humà ho són accidentalment. A Ibèria les seves poblacions són molt reduïdes i amenaçades, mentre que a Catalunya l'única dada de la qual hom disposa no permet de cap forma acceptar la presència d'una població, encara que no seria estrany que se'n trobessin més individus tant al Principat de Catalunya com a Aragó. L'única localitat coneguda amb aquesta espècie a Catalunya és inclosa al Parc Natural del Delta de l'Ebre, raó per la qual, i mentre s'esperen possibles noves troballes, el grau de protecció de l'hàbitat hauria de ser satisfactori.
Referències
↑Entrada «Mustela (Putorius) lutreola» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑ 5,05,1Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951. Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946. British Museum of Natural History, Londres, el Regne Unit, 263 pàg.
↑Camby, A. (1990). Le vison d'Europe (Mustela lutreolaLinnaeus, 1761). En: Encyclopédie des Carnivores de France, 13: 1-18. S.F.E.P.M., Ed., París.
↑Novikov, G. (1962). Carnivours mammals in the fauna of the USSR., 62. Israel Program for Scientific Translation, Jerusalem, Israel.
↑Saint-Girons, M. C. (1990). Wild mink (Mustela lutreola) in Europe. Convention on the Conservation of European Wildlife and Natural Habitats. Consell d'Europa, Estrasburg, França.
↑Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1992). Situación del visón europeo en Europa. Quercus, 72: 14-17.
↑ 18,018,1Youngman, P. M. (1982). Distribution and systematics of the European Mink Mustela lutreola Linnaeus, 1761. Acta Zool. Fenn., 166: 1-48.
↑Castien, E. i Mendiola, I. (1984). Atlas de los mamíferos continentales de Alava, Vizcaya i Guipúzcoa. En: Atlas de los vertebrados continentales de Alava, Vizcaya y Guipúzcoa. Ed. Govern Basc, pàg. 269-325.
↑Puente-Amestoy, F. (1963). El visón en Álava. Munibe, 8: 201-207.
↑Rodríguez de Ondarra, P. M. (1955). Hallazgo en Guipúzcoa de un mamífero no citado en la "Fauna Ibérica" de Cabrera. El "Putorius lutreola". Munibe, 15: 103-110.
↑Rodríguez de Ondarra, P. M. (1963). Nuevos datos sobre el visón en España. Munibe.
↑Senosiain, A. i Donazar, J. A. (1983). Nuevos datos sobre la presencia del visón europeo (Mustela lutreola L.) en Navarra. Doñana. Acta Vert., 10(1): 219-221.
↑Blas-Aritio, L. (1970). Vida y costumbres de los Mustélidos españoles. Servicio de Pesca Continental, Caza y Parques Nacionales, Min. de Agricultura, Madrid.
↑Ruiz-Olmo, J. i Palazón, S. (1990). Ocurrence of European Mink (Mustela lutreola) in Catalonia. Miscel. Zool., 14: 249-253.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)