Vladímir Smirnov (matemàtic)

Vladímir Smirnov

El segon per l'esquerra és Smirnov
Nom original	(ru) Владимир Иванович Смирнов
Biografia
Naixement	29 maig 1887 (Julià) Sant Petersburg (Rússia)
Mort	11 febrer 1974 (86 anys) Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Komarovo 60° 12′ 14″ N, 29° 47′ 59″ E / 60.203929°N,29.799856°E / 60.203929; 29.799856
Director institut de recerca
1937 – 1952
Dades personals
Religió	Església ortodoxa
Formació	Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg (1907–1910) Universitat Imperial de Sant Petersburg (1907–1909) Segon Institut de Sant Petersburg (–1907) Universitat Estatal de Sant Petersburg
Director de tesi	Vladimir Steklov
Activitat
Camp de treball	Anàlisi complexa, teoria de funcions i matemàtiques
Ocupació	científic, estadístic, professor d'universitat, matemàtic
Ocupador	Institut de Ciències de la Terra, Acadèmia Russa de Ciències (1929–1935) Institut Steklov de Matemàtiques (1929–1935) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1922–1972) Universitat de Tàurida (1919–1922) Universitat Estatal del Transport (1912–1919) Primer Institut de Sant Petersburg (1907–1909) Facultat de Matemàtiques i Mecànica de la Universitat Estatal de Sant Petersburg Facultat de Física de la Universitat de Sant Petersburg Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Perm
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts (membre estranger) (1965–1974) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1932–) Acadèmia de Ciències de Rússia
Alumnes	Aleksandr Danílovitx Aleksàndrov, Vasili Babitx, Mikhail Birman, Gennady Goluzin, Nikolay Erugin, Ivan Aleksandrovitx Lappo-Danilevsky i Serguei Sóbolev
Obra
Obres destacables Tècnica del diagrama triangular del espai-temps
Estudiant doctoral	Leonid Kantoròvitx, Solomon Mikhlin, Artashes Laparitovitx Shahinyan, Vladimir Yakubovitx, Nikolay Erugin, Sergei Mijailovitx Lozinsky, Ivan Aleksandrovitx Lappo-Danilevsky, Gennady Goluzin, Pavel Korovkin, Victor Kupradze, Serguei Sóbolev i Victor Havin
Família
Cònjuge	Ekaterina Nikolaevna Gorbunova (1913-Ṫ1920) Elena Prokopievna Otxlopkova (1934-)
Premis (1967)  Orde de Lenin (1967)  Heroi del Treball Socialista (1961)  Orde de Lenin (1953)  Orde de Lenin (1948)  Premi Stalin (1947)  Orde de Lenin (1945)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1944)  Orde de la Bandera Roja del Treball

Vladímir Smirnov (rus: Владимир Иванович Смирнов) (Sant Petersburg, 29 de maig de 1887 ^(Julià) - Sant Petersburg, 11 de febrer de 1974) va ser un matemàtic rus.

Smirnov va fer els estudis secundaris al Institut Segon de Sant Petersburg (el més antic de tota Rússia),^[1] on va coincidir amb Jacob Tamarkin i Alexander Friedmann^[2] i, tot i ser un any més gran que ells, hi va establir una amistat duradora.^[3] El 1910 es va graduar en física i matemàtiques a la universitat de Sant Petersburg, essent bàsicament un deixeble de Vladímir Steklov.^[4] Els anys universitaris de Smirnov i dels seus contemporanis, van coincidir amb els anys d'efervescència política entre mig de les revolucions de 1905 i de 1917; això els va obligar a estudiar molt pel seu compte, ja que la universitat va restar tancada durant molt de temps. Amb els seus companys d'institut i altres joves com Besicóvitx o Shohat van formar un grup de treball per estudiar per ells mateixos.^[5]

Després d'uns anys ampliant estudis i donant classes a les escoles de ferrocarrils i de mines de Sant Petersburg, el 1919 va ser nomenat professor de la recentment creada universitat de Simferòpol, a Crimea.^[6] L'allunyament de la problemàtica política de Sant Petersburg no va ser possible: l'Exèrcit Roig veia la universitat com un enemic ple de científics d'orientació lliberal. La seva dona va ser executada i ell mateix va ser citat pels tribunals.^[7] Gràcies a la intervenció de Steklov va poder retornar el 1922 a Sant Petersburg per ser professor de la universitat fins a la seva jubilació el 1972.

Després dels difícils anys de la Segona Guerra Mundial durant els quals la universitat es va traslladar a Ielàbuga, en retornar Smirnov va ser el primer director de la Facultat de Matemàtiques i Mecànica de la universitat de Sant Petersburg, que s'havia fundat el 1944. Com que la facultat era mot petita i amb pocs estudiants, Smirnov era el responsable de gairebé totes les àrees de matemàtiques: des de l'anàlisi matemàtica fins a l'hidrodinàmica.^[8]

El 1947 va publicar-se l'edició defintiva del seu Курс высшей математики (Curs Superior de Matemàtiques) (cinc volums en set llibres)^[9] que havia començat a publicar amb Tamarkin en els anys 1920's, però que ara s'ampliava notablement i ja sortia només ell com a autor, ja que Tamarkin havia emigrat als Estats Units. Aquest llibre va tenir una influència decisiva en la formació dels matemàtics de la següent generació.

Els treballs originals més destacables de Smirnov versen sobre física matemàtica i, en particular, sobre les aplicacions de les equacions diferencials parcials.^[10] També va treballar en teoria de l'aproximació i en ´'estudi de la difusió del só i de les ones elàstiques.^[11]

Tot i que no va dirigir moltes tesis doctorals, el nombre de deixebles que es van aprofitar del seu ensenyament va ser innumerable.^[12] Va ser membre de l'Acadèmia Soviètica de Ciències i va reconstruir a partir de 1957 la Societat Matemàtica de Sant Petersburg^[13] després de la seva dissolució en els anys 30's per raons polítiques.^[14]

• Apushkinskaya, Darya E.; Nazarov, Alexander I. «Vladimir Ivanovich Smirnov (1887-1974)» (en anglès). Complex Variables and Elliptic Equations, Vol. 63, Num. 7-8, 2017, pàg. 897-906. DOI: 10.1080/17476933.2017.1391800. ISSN: 1747-6933.
• Apushkinskaya, Darya E.; Nazarov, Alexander I. «"Cherish the footprints of man on the sand of time" (V.I.Smirnov)» (en anglès). St. Petersburg mathematical journal, Vol. 30, Num. 2, 2018, pàg. 1-11. ISSN: 1061-0022.
• Апушкинская, Д.Е.; Назаров, А. И.. «Владимир Иванович Смирнов (1887-1994)». A: Синкевич Г. И.; Назаров А. И. (Редактор). Математический Петербург. История. Наука. Достопримечательности (en rus). Образовательные проекты, 2018, p. 208-209. ISBN 978-5-98368-130-9. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Ладыженская, Ольга Александровна. Владимир Иванович Смирнов, 1887-1974 (en rus). Наука, 1994. 
• Радовский, М. И. «Владимир Иванович Смирнов (к семидесятипятилетию со дня рождения)» (en rus). УМН - УСПЕХИ ЖАТЕМАТМЧЕСВИХ НАУК, Vol. 17, Num. 6 (108), 1962, pàg. 185-190. DOI: 10.1070/RM1962v017n06ABEH001132. ISSN: 0042-1316.
• Sinai, Yakov. Russian Mathematicians In The 20th Century (en anglès). World Scientific Publishing, 2003. ISBN 981-238-385-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Smirnov

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vladímir Smirnov (matemàtic)» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Владимир Иванович Смирнов - Vladimir Ivanovich Smirnov». Societat Matemàtica de Sant Petersburg, 2020. [Consulta: 3 agost 2020]. (anglès) i (rus)
• Козлова, В. В. «Smirnov Vladimir Ivanovich». Institut de Matemàtiques Steklov, 2009. [Consulta: 3 agost 2020]. (rus)