Walter Goehr
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 maig 1903  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 4 desembre 1960 (57 anys) Sheffield (Anglaterra) |
| Formació | Universitat de les Arts de Berlín |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, compositor de bandes sonores |
| Gènere | Òpera |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Laelia Goehr (1930–) |
| Fills | Alexander Goehr |
| Germans | Rudolf Goehr |
        | |
Walter Goehr (Berlín (Alemanya), 28 de maig de 1903 - Sheffield, South Yorkshire (Regne Unit), 4 de desembre, 1960), va ser un compositor i director d'orquestra alemany que des de 1937 va viure i treballar al Regne Unit. Va ser el pare del compositor Alexander Goehr.[1]
Biografia
Walter Goehr va estudiar inicialment amb Ernst Krenek i després va ser estudiant de màster amb Arnold Schönberg a l'Acadèmia Prussiana de Berlín de 1925 a 1928. Al mateix temps, va treballar com a director de la Ràdio de Berlín a partir de 1925. El 1930 es va casar amb la fotògrafa Laelia Rivlin[2] (1908–2002). El 1932 Goehr va perdre la feina a causa dels seus orígens jueus. Després va rebre el càrrec de director musical a la Gramophone Company (més tard EMI) i va fugir a Londres el 1933.
A Anglaterra, Goehr també va treballar per a la ràdio i va dirigir concerts al Wigmore Hall de Londres. De 1945 a 1948 va dirigir l'orquestra del teatre de la BBC. Com a director, va preferir la música contemporània, per exemple Benjamin Britten o Michael Tippett. Entre altres coses, va dirigir l'estrena de l'oratori de Tippett A Child of Our Time el 1944 i la primera interpretació anglesa de la 6a simfonia de Mahler el 1950, així com l'estrena de la Simfonia alemanya de Hanns Eisler el 24 d'abril de 1959 a l'Òpera Estatal de l'Est. Berlín. Entre els seus estudiants de direcció hi havia la compositora i directora anglesa Angela Morley. A la dècada de 1950 va gravar nombrosos discos per a la "Concert Hall Society" dels Estats Units, que es van distribuir a Alemanya sota el segell "Musical Masterpiece Society". També va actuar com a acompanyant de solistes com els violinistes Ricardo Odnoposoff i Manoug Parikian i el pianista Noel Mewton-Wood.
Goehr va morir el 4 de desembre de 1960 a l'Ajuntament de Sheffield, immediatament després de dirigir una representació del Messies de Händel.
El seu fill Alexander Goehr era un compositor que vivia a Anglaterra, la filòsofa Lydia Goehr[3] és la seva neta.
El compositor i director d'orquestra germano-americà Rudolf Goehr era el seu germà.
Obra
El catàleg d'obres de Goehr, centrat en la direcció, és relativament restringit. El seu llenguatge musical es basa en Paul Hindemith, Maurice Ravel i el seu amic Kurt Weill. El 1931 es va emetre amb èxit la seva òpera radiofònica Malpopita (l'obra va tenir la seva primera representació a Berlín el 2004). També va escriure obres simfòniques i de música de cambra, així com composicions ocasionals per a cinema i teatre.
Goehr també va crear noves edicions de les Vespres de Monteverdi i L'incoronazione di Poppea, així com una versió orquestral de Quadres d'una exposició de Mússorgski.
Goehr també va ser actiu com a compositor de música de cinema. El seu primer treball en aquest camp va ser Der König von Paris de 1930. Fins i tot a l'exili va participar en produccions cinematogràfiques, com Secret Lives. el 1937. L'última vegada que va participar en una fou, Verraten va ser l'any 1954.
Referències
Bibliografia
- Kay Weniger: Es wird im Leben dir mehr genommen als gegeben …. ("A la vida, et treuen més que no pas...".) Lèxic dels cineastes emigrats d'Alemanya i Àustria entre 1933 i 1945. Una visió general. ACABUS-Verlag, Hamburg 2011, ISBN 978-3-86282-049-8, p. 196 f.
- Goehr, Walter, a: Werner Röder; Herbert A. Strauss (ed.): International Biographical Dictionary of Central European Emigrés 1933-1945.. Volum 2.1. Munic: Saur, 1983, ISBN 3-598-10089-2, p. 385
- Arthur Jacobs: Walter Goehr, a: Grove Dictionary of Music and Musicians, 2001, volum 10, p. 75f.