Y Piscium
Y Piscium | |
---|---|
Tipus | binària eclipsant i estrella binària espectroscòpica |
Tipus espectral (estel) | A3V+K0[1] |
Constel·lació | Peixos |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 435,578 pc [2] |
Magnitud aparent (V) | 9,4 (banda V)[3] |
Paral·laxi | 2,2958 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −7,504 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 1,295 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 37 km/s[4] |
Velocitat radial | 6 km/s[5] |
Ascensió recta (α) | 23h 34m 25.3848s[2] |
Declinació (δ) | 7° 55' 28.525''[2] |
Catàlegs astronòmics | |
GCRV 14783 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) GSC 01169-00901 (GSC) HD 221700 (Henry Draper Catalogue) HIC 116339 (Hipparcos Input Catalogue) HIP 116339 (Catàleg Hipparcos) 2MASS J23342538+0755284 (2MASS) PPM 174222 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 6378 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SAO 128261 (Catàleg SAO) TD1 29933 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) YZ 7 11695 (YZ) SBC9 1446 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) AG+07 3406 (AGK3U) BD+07 5056 (Bonner Durchmusterung) SBC7 960 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) TYC 1169-901-1 (catàleg Tycho-2) Gaia DR1 2758178519468265728 (Gaia DR1) WEB 20557 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 2758178523763705856 (Gaia Data Release 2) Y Psc (Catàleg General d'Estrelles Variables) |
Y Piscium (Y Psc) és un estel variable a la constel·lació dels Peixos, visualment situat a poc més de 2º al nord-est de θ Piscium.[6] La seva magnitud aparent màxima, en banda B, és +9,60. D'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, Y Piscium s'hi troba a una incerta distància de 800 parsecs (2.600 anys llum), encara que l'error en el mesurament és igual al valor de la pròpia mesura.[6]
Y Piscium és un binari espectroscòpic amb un període orbital de 3,7658 dies. L'estel primari és un estel blanc de tipus espectral A3 amb una lluminositat 65 vegades superior a la del Sol. Posseeix una massa entre 2,05 i 2,80 masses solars i un radi entre 2 i 3,1 radis solars. L'estel secundari és un subgegant taronja de tipus K0IV. La seva lluminositat és 8,5 vegades major que la lluminositat solar, encara que amb prou feines contribueix amb l'11 % a la lluminositat conjunta del sistema. Amb una massa inferior a la solar —entre el 53% i el 70% d'aquesta—, el seu radi és entre 3,6 i 4,0 vegades més gran que el del Sol.[7]
Y Piscium és un binari eclipsant, no gaire diferent a Alphecca (α Coronae Borealis) o a Y Camelopardalis. Durant l'eclipsi principal, la lluentor d'Y Piscium disminueix 3 magnituds, mentre que en el secundari la disminució de lluentor no és perceptible.[8]
Referències
- ↑ «New photometric study of the interacting binary star system Y Piscium» (en anglès). Astronomical Journal, 2012, pàg. 146. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/146.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, març 2000, pàg. L27-L30.
- ↑ Mario Perinotto «A catalogue of stellar rotational velocities» (en anglès). Contributi dell'Osservatorio Astrofisica dell'Universita di Padova in Asiago, 1970, pàg. 1.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ 6,0 6,1 «Y Psc - Eclipsing binary of Algol type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].
- ↑ Budding, E.; Erdem, A.; Çiçek, C.; Bulut, I.; Soydugan, F.; Soydugan, E.; Bakiş, V.; Demircan, O. «Catalogue of Algol type binary stars». Astronomy and Astrophysics. pp. 263-268.
- ↑ Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics. pp. 785-789 (Taula consultada en CDS).