Zona nerítica
Biomes | |
---|---|
Biomes terrestres | |
Tundra | |
Taigà i bosc boreal | |
Praderies i matollars de muntanya | |
Bosc temperat de coníferes | |
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes | |
Boscos temperats de frondoses mixtos | |
Boscos, bosquets i matollars mediterranis | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits | |
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs | |
Praderies, sabanes i matollars temperats | |
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals | |
Deserts i matollars xeròfils | |
Praderies i sabanes inundades | |
Zona riberenca | |
Zona humida | |
Biomes aquàtics | |
Estany | |
Litoral, zona de marees | |
Manglar | |
Bosc de varec | |
Escull de corall | |
Zona nerítica | |
Plataforma continental | |
Zona pelàgica | |
Zona bentònica | |
Fumarola hidrotermal | |
Emanació freda | |
Banquisa | |
Altres biomes | |
Zona endolítica |
La zona nerítica o zona sublitoral és un bioma aquàtic,[1] és la part de l'oceà que s'estén des de la marca baixa de l'aigua en la marea a la plataforma continental, té una fondària relativament baixa de 200 metres. La zona nerítica està normalment ben oxigenada, amb pressió baixa i amb temperatures i nivells de salinitat relativament estables. Això combinat amb la presència de la llum i la fotosíntesi dona molt fitoplàncton i algues flotants,[2] amb la qual cosa hostatja la majoria de la vida del mar.
El zooplàncton, el formen des de criatures microscòpiques com els foraminífers a petits peixos i crustacis i junt amb el fitoplàncton forme la base de la piràmide tròfica de la zona.
A la vora de la zona nerítica s'acaba la plataforma continental i ràpidament davalla cap a l'oceà profund i la zona pelàgica.