Cronista oficial de la ciudad de Barcelona
El título de cronista oficial de la ciudad de Barcelona se concede a personas relevantes de la cultura barcelonesa, por designación municipal, siempre a título personal y no por representación, con carácter honorífico, vitalicio y no remunerado.[1] El título es otorgado por el pleno del Ayuntamiento de Barcelona a personas que se hayan distinguido en su actividad profesional en cualquier tipo de estudios, investigaciones, publicaciones o trabajos, o divulgación sobre temas relacionados con la ciudad de Barcelona.[2]
El primer cronista oficial de la ciudad fue Víctor Balaguer, nombrado en 1852, y el último, Joan Olivé Vagué. Desde la muerte de Andreu-Avel·lí Artís en 2006, no ha habido ningún cronista oficial de Barcelona, si bien el Consistorio barcelonés propusiera el título a personalidades como Lluís Permanyer o Josep Maria Huertas Clavería, que lo rechazaron.[1]
Lista de Cronistas Oficiales de la Ciudad de Barcelona (1852-2006)
Fecha de nombramiento | Cronista Oficial de la Ciudad | Periodo como cronista |
---|---|---|
1852 | Víctor Balaguer | 1853-1901[3] |
1919 | Gabriel Miró | 1919-1922[4] |
1950 | Tomás Caballé Vallado | 1950-1961[5] |
1952 | Joaquín María de Nadal | 1953-1972[6] |
1952 | Ricard Suñé Álvarez | póstumo[7] |
1972 | Andreu-Avel·lí Artís | 1972-2006[8] |
1972 | Josep Tarín Iglesias | 1973-1996[9] |
1973 | Joan Olivé Vagué | 1973-1980[10] |
Referencias
- ↑ a b Martínez Pauné, Meritxell; Colomé, Sílvia (2 de julio de 2016). «Una década sin cronista oficial de Barcelona». La Vanguardia (en castellà).
- ↑ «Reglament de concessió dels títols de cronista oficial de la ciutat de Barcelona [1979]». Ajuntament de Barcelona. 16 de marzo de 1979.
- ↑ Víctor Balaguer i el seu temps. L'Abadia de Montserrat. 2004. ISBN 978-84-8415-584-3.
- ↑ Fernando Vierna dice. «VI. CRONISTAS OFICIALES DE LAS COMUNIDADES AUTÓNOMAS DE: CANTABRIA. CATALUÑA. EXTREMADURA Y GALICIA (ESPAÑA)». Consultado el 18 de enero de 2020.
- ↑ Roig i Llop, Tomàs (2005). El meu viatge per la vida 1939-1975. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p. 214-215. ISBN 978-84-8415-719-9.
- ↑ GEC (ed.). «Joaquim Maria de Nadal i Ferrer». Consultado el 18 de enero de 2020.
- ↑ Theros, Xavier (28 de agosto de 2012). «Duelos milagrosos». El País (en castellà) (Madrid). ISSN 1134-6582.
- ↑ Amiguet, Teresa (6 de diciembre de 2017). «Sempronio, cronista de pluma y pincel». La Vanguardia (en castellà).
- ↑ «José Tarín Iglesias, periodista». El País (en castellà) (Madrid). 11 de septiembre de 1996. ISSN 1134-6582.
- ↑ Permanyer, Lluís (2012). «Els cronistes oficials de Barcelona». Revista de Catalunya (Núm. 280): 59-73.
- Datos: Q83040959