Baltasar de Muntaner i de Çacosta
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | c. segle XVII  | ||||||||
| Mort | c. segle XVIII Madrid | ||||||||
| |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Lloc de treball | Barcelona | ||||||||
| Ocupació | diplomàtic, polític | ||||||||
| Altres | |||||||||
| Títol | Paborde de Berga i abat de Sant Cugat del Vallès | ||||||||
| Pare | Pere de Montaner i de Solanell | ||||||||
Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.[1] Va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1683.
Va ser fill de Pere de Muntaner i de Solanell, doctor en drets, i de Teresa de Çacosta i de Sunyer, de família de juristes (vegeu casa Montaner).
Durant el seu mandat com a president de la Generalitat tornen les invasions franceses amb la Guerra de les Reunions. Formalment la guerra és declarada el novembre de 1683 i Carles II demana a la Generalitat que prepari un terç de 400 homes. Serà el març de 1684 quan 16.000 francesos amb el mariscal Bellesfonds al front creuen la frontera i conquesten l'Empordà. El virrei Alexandre de Bournonville defensà heroicament Girona el maig de 1684. Amb tot, el fet de no atacar i restar a la defensiva li acabaria costant el càrrec, i va ser substituït per Diego Dávila Mesía y Guzmán[2] el 6 d'octubre de 1684. La pau s'havia signat abans, el 15 d'agost, i prorrogava la Pau de Nimega durant vint anys més. Amb tot, la Generalitat continuava reclamant una millora de les defenses a la frontera, sempre precàries. La incapacitat de la hisenda i la intendència reial obligava als seus soldats al pillatge i de retruc tensionava el clima social amb la pagesia. Aquesta situació va acabar desembocant en la Revolta dels Gorretes.[3]
Referències
- ↑ Necrológico nobiliario madrileño del siglo XVIII (1701-1808), article de José Miguel de Mayoralgo y Lodo, a la revista Hidaguía (p. 816), núm. 331, de l'any 2008. ISSN 0018-1285.(castellà)
- ↑ Puig, Eduard. «Les insaculacions de la Diputació del General de Catalunya: el cas dels germans Saiol i Josep Ciges (1687-1688)». Arxivat de l'original el 2017-02-20. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ Història dels Presidents..., pàg. 281-283
Bibliografia
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)
| Precedit per: Josep Sastre i Prats | President de la Generalitat de Catalunya 1683-1686 | Succeït per: Antoni de Saiol i de Quarteroni |
| Precedit per: Francesc Bernat de Ponts | Abat del monestir de Sant Cugat 1696-1711 | Succeït per: Francesc Antoni de Solanell i de Montellà |
