La geneta de Johnston (Genetta johnstoni) és un mamífer de l'ordre Carnivora de la família dels vivèrrids, relacionat amb les civetes i els linsangs. Típicament és classificada dins del gènere Genetta com a únic representant del subgènere Paragenetta.[1] És considerada una les espècies de petits carnívors menys coneguda de l'oest d'Àfrica. Fins a l'any 2000, quan A. Dunham va capturar el primer espècimen viu al Parc Nacional de Taï, a Costa d'Ivori,[2] la geneta de Johnston només era coneguda per uns poques (principalment malmeses) pells i cranis de museus.
Descripció
Aquesta espècie mostra diverses característiques morfològiques distintives.[3] El crani allargat i estret, la constricció de l'arc zigomàtic, i la reducció de la mandíbula i de les dents superiors, han justificat l'estatus de subgènere Paragenetta.[1][4][5]
Pocock donà una descripció exacta del patró del pelatge de la mostra tipus.[6]
Les taques del pelatge van del marró negrós al vermellós-marró i contrasten fortament amb la línia dorsal central fosca. Les dues primeres files de taques sovint s'uneixen formant línies completes o parcials, i les ratlles del clatell tendeixen a fondre's, de tal manera que el patró es torna irregular. Són també característics els anells de la cua, els quals són pàl·lids a la punta, i foscos cap a la part distal de la cua.
L'ús d'aquests trets de caràcter distintiu, ha permès identificar diversos espècimens, pertanyents a col·leccions de mamífers de museus d'història natural provinents de la regió del nord de Guinea, que prèviament no havien estat identificats, a través de tornar a investigar les col·leccions o la identificació fotogràfica. També s'ha fornit nformació per via de les identificacions dels actuals museus (comentaris personals dels conservadors dels museus) i de nous espècimens trobats.
Ecologia
Viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea i Libèria,[7] a regions selvàtiques, encara que s'ha vist algun espècimen en altres hàbitats. Aspectes del crani, particularment les dents, han conduït diversos autors a atribuir-li una dieta principalment insectívora.[1][4][8]
Referències
↑ 1,01,11,2Kuhn, H.-J. (1960) Genetta (Paragenetta) lehmanni, eine neue Schleichkatze aus Liberia. Säugetierkunde Mitteilungen, 8, 154–160 (alemany)
↑(anglès)Gaubert, P. et al «A reassessment of the distribution of the rare Genetta johnstoni (Viverridae, Carnivora) with some newly discovered specimens» (en anglès). Mammal Review, 32, 2002, pàg. 132–144. DOI: 10.1046/j.1365-2907.2002.00102.x.
↑(anglès) Gaubert, P., Veron, G. & Tranier, M. (in press) An investigation of morpho-anatomical characters within the genus Genetta (Carnivora, Viverridae), with a remark on Osbornictis, the aquatic genet. In: African Small Mammals (Ed. by C. Denys, L. Granjon & A. Poulet), pàg. 81–89. IRD ed., collection Colloques et Séminaires,, Paris, France.
↑ 4,04,1Rosevear, D. (1974) The Carnivores of West Africa. Trustees of the British Museum (NH), London, UK (anglès)
↑Lamotte, M. & Tranier, M. (1983) Un spécimen de Genetta (Paragenetta) johnstoni collecté dans la région du Nimba (Côte d'Ivoire). Mammalia, 47, 430–432 (francès)
↑Pocock, R. (1908) Report upon a small collection of Mammalia brought from Liberia by Mr Leonard Leighton. Proceedings of the Zoological Society of London, 1907, 1037–1047 (anglès)
↑Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 2142. ISBN 9780801882210.
↑Crawford-Cabral, J. (1981) The classification of the genets (Carnivora, Viverridae, genus Genetta). Bolletim Da Sociedade Portuguesa de Ciências Naturals, 20, 97–114 (anglès)
P.Gaubert, G. Veron, M. Colyn, A. Dunham, S. Shultz and M. Tranier. A reassessment of the distribution of the rare Genetta johnstoni (Viverridae, Carnivora) with some newly discovered specimens. Mammal Rev. 2002, Volume 32, No. 2, 132–144. Printed in Great Britain Arxivat 2006-11-24 a Wayback Machine. (anglès)
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)