Jaciment arqueològic de Matacans

Infotaula de geografia físicaJaciment arqueològic de Matacans
Localització
PaísCatalunya Catalunya
LocalitzacióArtés (Bages)
Map
 41° 46′ 58″ N, 1° 56′ 11″ E / 41.7827°N,1.9363°E / 41.7827; 1.9363
Història
TipusJaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle III - segle ii aC

El jaciment de Matacans és un jaciment arqueològic situat al sud-oest del terme municipal d'Artés (Bages), al pla de Can Vila, molt a prop del límit municipal amb Calders.

La referència més antiga del lloc es troba en un document de l'any 889, on apareix el topònim villam Matacanis.[1]

Estudis arqueològics indiquen que caldria situar el moment fundacional de Matacans vers els segles III o II aC, de manera que es podria tractar d'un poblat ibèric o ibero-romà, i sembla que era d'unes dimensions considerables.[2]

Els seus excavadors divideixen les etapes cronològiques del jaciment en quatre fases: fase ibèrica i romana, fase alt medieval, fase baix medieval i fase de reaprofitament del mas i abandonament. Els únics testimonis ibèrics trobats corresponen a fragments ceràmics de la darrera fase del món ibèric (ss. III-I aC). L'element constructiu més antic del jaciment és un forn romà. Totes les construccions a un nivell superior d'aquest forn es van destruir per la construcció d'un mas, i amb les restes de la vil·la romana s'anivellà un esvoranc. La vil·la romana s'ha datat entre els segles I i VI d.C. La fase alt medieval està representada per una habitació i sitges, i es data entre els segles IX i XII. Les estructures corresponents al mas baix medieval, abandonat durant el segle xvi, són les més ben conservades.[2]

L'any 1986 es van colgar les parets del jaciment amb terra per poder-hi conrear.[2]

Referències

  1. d’Artés, Ajuntament. «Jaciment de Matacans». [Consulta: 19 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Matacans | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 3 setembre 2022].
  • Vegeu aquesta plantilla
Període romà a Catalunya
Categoria principal: Poblacions romanes de Catalunya
Aeso (Isona)  • Arraona (Sabadell)  • Ausa (Vic)  • Bætulo (Badalona)  • Bàrcino (Barcelona)  • Torre Llauder (Mataró)  • Can Modolell (Cabrera de Mar)  • Can Sent-romà (Tiana)  • Can Terrers (La Garriga)  • Dertosa (Tortosa)  • Ègara (Terrassa)  • El Camp de les Lloses (Tona)  • Els Munts (Altafulla)  • Els Tolejassos (Viladamat)  • Empúries (L'Escala)  • Forns romans de la Fornaca (Vilassar de Dalt)  • Gerunda (Girona)  • Iesso (Guissona)  • Ilerda (Lleida)  • Iluro (Mataró)  • L'Esquerda (Les Masies de Roda)  • Matacans (Artés)  • Mons Observans (Montmeló i Montornès del Vallès)  • Puig Ciutat (Oristà)  • Rhode (Roses)  • Ruscino (Castellrosselló ¹)  • Tàrraco (Tarragona)  • Vilauba (Banyoles)
SPQR
← Jaciments ibèrics
Jaciments medievals →
¹ Antiga població incorporada a Perpinyà entre 1790 i 1794
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}