Torre de Foios

Imatge
DadesTipusTorre i jaciment arqueològic Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesSuperfície177 m² Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaLlucena (l'Alcalatén) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 08′ 17″ N, 0° 19′ 19″ O / 40.138°N,0.322°O / 40.138; -0.322
Bé d'interès culturalData3 juny 1931IdentificadorRI-55-0000020Codi IGPCV12.072-9999-000008[1] Modifica el valor a WikidataBé d'interès culturalIdentificadorRI-55-0000020Codi IGPCV12.072-9999-000008[1] Modifica el valor a Wikidata Lloc webcastellonarqueologico.es… Modifica el valor a Wikidata

La torre de Foios és una torre d'origen ibèric ubicada al terme municipal de Llucena, a la comarca valenciana de l'Alcalatén. L'any 1931 se'l declarà Monument Històric Nacional[2] i ara és Bé d'Interés Cultural.[3] Les restes d'aquesta torre d'origen iber es troben sobre un xicotet promontori, a la vora d'una via de comunicació que ocupa la carretera Castelló-Terol.[4] Les restes de la torre de Foios es troben en un bon estat de conservació.[5]

Descripció

Torre de Foios (Llucena)

Aquesta construcció, de caràcter defensiu i militar, es va aixecar cap al segle vi aC, i formava part de l'estructura d'un poblat iber, el qual degué tindre una considerable extensió, tot i que l'ús agrícola del terreny va comportar la pèrdua de bona part del jaciment. Posteriorment, i després d'un període d'abandonament, l'indret i la torre es van tornar a ocupar cap al segle ii aC.

Va ser descoberta a principi del segle xx, quan es van rompre alzinars per nous cultius. Prompte es van fer els primers estudis arqueològics (campanyes de Bosch i Gimpera i Senent Ibañez, de l'Institut d'Estudis Catalans, cap al 1915-1920). Les excavacions més importants les va dur a terme l'arqueòloga Milagro Gil-Mascarell Boscà, entre 1969 i 1978.[6]

Entre les troballes que s'han excavat, hi ha nombroses restes de material ceràmic, algunes d'elles decorades, així com importacions campanienses de vernís negre.[7]

Referències

  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general. Data de consulta: 31 març 2023.
  2. Grangel & Ulloa, 2000, p. 208.
  3. Ammurrio García, Constancio; Romero Macías, Tobías J. «24. Llucena - 2.4.7.3. Bienes de interés cultural». A: Plan de ordenación de recursos forestales de la demarcación forestal de Vall d'Alba (en castellà), març 2018, p. 110. [Enllaç no actiu]
  4. Grangel & Ulloa, 2000, p. 208-209.
  5. «Torre de Foios». Servei d'Investigacions Arqueológiques i Prehistòóriques. [Consulta: 26 març 2020].
  6. Gil-Mascarell Boscà, Milagro «Excavaciones en la Torre de Foios (Llucena,Castellón» (en castellà). Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses, 4, 1977, pàg. 306-313.
  7. Gil-Mascarell Boscà, 1977, p. 313.

Bibliografia

  • Grangel Nebot, Eladio; Ulloa Chamorro, María Pilar. «Aproximación a la arqueologia del término municipal de Llucena». A: Joaquim Escrig Fontanet (coord.). Monogràfica de Llucena (L'Alcalatén) (en castellà). Castelló de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions, 2000, p. 208-212. ISBN 84-8021-322-1. 
  • Escrig Fortanete, Joaquim. Llucena : una historia de l'alcalatén. Sociedad, poblamiento y territorio (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1998. ISBN 84-8021-172-5. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Jaciments arqueològics ibèrics
Part d'{{ibers}}
Occitània
La Bastida de les Alcusses Ullastret
Aragó
  • Cabezo de Alcalá
  • Cabezo de la Guardia
  • El Cabo
  • Loma de los Brunos
  • Sant Antoni
Catalunya
Ciutats
Poblats
Jaciments
Museus
País
Valencià
Poblats
Jaciments
Museus
Múrcia
  • Cabecico del Tesoro
  • El Cigarralejo
  • Coimbra del Barranco Ancho
Cast. La Manxa
  • Alarcos
  • Amarejo, el
  • Bienvenida, la (Sisapo)
  • Cerro de las Cabezas
  • Cerro de los Santos
  • Cerro del Castillo (Libisosa)
  • Llano de la Consolación
  • Necròpolis de Los Villares (Hoya-Gonzalo)
  • Tolmo de Minateda
  • Oreto i Zuqueca
Andalusia
  • Atalayuelas, las
  • Basti
  • Capacheras, las
  • Castillo de Giribaile
  • Cerrillo Blanco (Porcuna)
  • Cerro Colorao
  • Cerro de la Cruz
  • Cerro de la Merced
  • Cerro de los Infantes
  • Cerro del Minguillar
  • Cerrón, el
  • Cortijo del Pajarillo
  • Cueva de los Muñecos
  • Gil de Olid
  • Laderas de Morana
  • Linares (Castulo)
  • Mesa, la
  • Montemayor (Ulia)
  • Plaza de Armas
  • Puente Tablas
  • Ribera de la Algaida, la
  • Torrecillas, las
  • Torreparedones
  • Tutugi (necròpolis)
  • Úbeda (Salaria)
  • Villaricos (Barea)
Vegeu també {{Geografia històrica dels ibers}} i {{Art ibèric}}