José de Solís y Gante

Plantilla:Infotaula personaJosé de Solís y Gante
Biografia
Naixement19 abril 1683 Modifica el valor a Wikidata
Salamanca (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juny 1763 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre de
Altres
TítolDucat de Montellano Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJosefa Folch de Cardona y Bellvís de Montcada Modifica el valor a Wikidata
FillsFrancisco de Solís y Folch de Cardona, José Solís y Folch de Cardona, Alonso Vicente de Solís y Folch de Cardona Modifica el valor a Wikidata
ParesAlonso de Solís y Osorio Modifica el valor a Wikidata  i Luisa de Gante Modifica el valor a Wikidata

José de Solís y Gante (Salamanca, 19 d'abril de 1683 - Madrid, 25 de juny de 1763) va ser un noble espanyol, III duc de Montellano. Va ser acadèmic fundador de la Reial Acadèmia Espanyola.

Va néixer a Salamanca, on va ser batejat el 19 d'abril de 1683, fill del segon duc de Montellano, Alonso de Solís y Osorio, i de Luisa de Gante. Va ser crear cavaller de l'orde de Calatrava per Reial Cèdula el 19 de desembre de 1702.[1] A banda de duc de Montellano, títol vinculat a la Grandesa d'Espanya, va ostentar també el de comte de Saldueña, a més de ser senyor de molts altres estats. També va ser adelantado major del Yucatán i gentilhome de cambra amb exercici de Felip V i majordom major del príncep d'Astúries, i breument rei el 1724, Lluís I, i de la seva muller, Lluïsa Elisabet d'Orleans.[2][3]

Va conrear també la poesia i va ser autor de l'obra Romance endacasilabo detestando la bárbara política de Ptolomeo en cortar la cabeza a Pompeyo.[4][5] És considerat també un dels fundadors de la Reial Acadèmia Espanyola, part del grup d'acadèmics immediatament posteriors als vuit fundadors originals, atès que hom considerava que eren molt pocs per poder dur a terme la tasca d'elaborar el diccionari de la llengua castellana i es va convidar a tres persones, considerades també fundadores i membres numeraris. Així, Solís va ser primer ocupant de la cadira de la lletra J, de la qual va prendre possessió el 15 de juliol de 1713.[6] Va ser qui va crear l'emblema i lema de l'acadèmia «Limpia, fija y da esplendor», elegit d'entre onze propostes que es van presentar, el 1714. També va col·laborar en la confecció del Diccionario de la lengua española,[6][7][8] i també en el Diccionario de autoridades, amb la redacció de les combinacions de AF i AT,[6] i va fer extractes de l'obra de Juan de Jáuregui i del pare Joan d'Àvila, sobre la passió, a més de definir les veus referents a l'esgrima.[7] Sembla que poc després va deixar d'assistir a les juntes de l'acadèmia, adduint raons de salut i ocupacions domèstiques.[6]

En l'àmbit personal, es va casar a Madrid el 27 de juliol de 1704 amb Josefa Folch de Cardona y Bellvís de Montcada, marquesa de Castelnovo i de Pons.[1] El matrimoni va tenir tres fills: Alonso Vicente, successor als títols i estats nobiliaris, José, militar i virrei de Nova Granada, i Francisco, religiós que va esdevenir arquebisbe de Sevilla.[2]

Va morir a Madrid el 23 de juliol de 1763.[6][7]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cadenas y Vicente, Vicente de. Caballeros de la Orden de Calatrava que efectuaron sus pruebas de ingreso durante el siglo XVIII: Años 1716 a 1750, números 224 a 409 (en castellà). Madrid: Ediciones Hidalguía, 1986, p. 330-331. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Fernández de Béthencourt, Francisco. Anales de la nobleza de España (en castellà). Madrid: Simón y Compañía, 1885, p. 82. 
  3. ↑ Burgos, Augusto de. Blasón de España. Libro de oro de su nobleza (en castellà). vol. 4. Madrid: Imprenta de D. Pedro Montero, 1859, p. 177-178. 
  4. ↑ Hill, Ruth A. «Conquista y modernidad, 1700-1766. Un enfoque transatlántico». A: Fénix de España: modernidad y cultura propia en la España del siglo XVIII (1737-1766) (en castellà). Madrid: Marcial Pons Historia, Universidad Autónoma de Madrid, Universitat d'Alacant i Casa de Velázquez, 2006. 
  5. ↑ Gil Dorregaray, José (ed.). Historia de las órdenes de caballería y de las condecoraciones españolas (en castellà). Madrid: Imprenta de Tomás Rey, 1866, p. 85. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «José de Solís y Gante» (en castellà). Real Academia Española. [Consulta: 17 agost 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Memorias de la Academia Española (en castellà). vol. 1. Madrid: M. Rivadeneyra, 1870, p. 89. 
  8. ↑ Ramírez de Arellano, Feliciano. Colección de documentos inéditos para la historia de España (en castellà). vol. 109. Madrid: Imprenta de José Perales y Martínez, 1894, p. 206.