Ursus thibetanus japonicus

Ursus thibetanus japonicus

Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Ursidae
Gènere	Ursus
Espècie	Ursus thibetanus
Subespècie	Ursus thibetanus japonicus (Schlegel, 1857)
Nomenclatura
Protònim	Ursus japonicus

Ursus thibetanus japonicus és una subespècie de l'os del Tibet (Ursus thibetanus).^[1]

• És una mica més petit que les altres subespècies: fa entre 43 i 60 polzades de llargària i pesa 130-260 lliures, essent les femelles un 75% de la grandària dels mascles.^[2]

Les femelles assoleixen la maduresa sexual als 3-4 anys i la temporada de cria s'esdevé des de finals del maig fins a principis de l'agost. El període de gestació és de 6-7 mesos. No obstant això, la implantació dels òvuls fecundats es demora de 4 a 5 mesos per tal de donar temps suficient a la mare per acumular reserves de greix per a ella i els cadells durant la hibernació. El naixement (un mascle i una femella) es produeix al cau durant el període d'hibernació a mitjans o finals del febrer. Els cadells eixen del cau a l'abril o el maig amb un pes de 9 kg. Hibernaran amb sa mare de nou al proper hivern però se separaran a l'estiu següent.^[2]

Menja principalment matèria vegetal durant tot l'any. Depenent de l'època, la seva dieta consisteix en glans (el seu aliment principal de cara a la tardor, ja que li proporcionen suficients greixos abans d'entrar en hibernació), nous de roure, fages, brots verds, cireres, formigues i d'altres insectes. També menja petits animals, com ara granotes, sargantanes, crancs i carronya. No obstant això, poques vegades caça animals i es nodreix principalment de vegetació.^[2]

Es troba a l'est de l'illa de Honshu (el Japó).^[2]

• Hiberna a les zones muntanyenques, on hi ha neu a terra la major part de l'hivern (la neu els ajuda a conservar la calor, ja que actua com una flassada aïllant sobre els seus caus). Saben enfilar-se molt bé als arbres i hi construeixen com una mena de nius per poder-hi menjar, descansar o, simplement, dormir. També els fan en pendents costeruts, forats d'arbres, a sota de grans roques o a terra.
• És nocturn perquè, hom sospita, tendeix a evitar els humans.^[2]

Es va extingir de Kyushu durant la dècada de 1950 i es considera extingit també a Shikoku. Només n'hi ha a l'est de Honshu on manté una població estable, tot i que han de fer front a una pertorbació contínua dels humans. Gran part del seu hàbitat original es va perdre a causa de l'establiment de plantacions d'arbres per a fusta a la dècada de 1940 quan el Japó necessitava aquest recurs durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta activitat, més la desforestació subsegüent, força els ossos a penetrar en zones agrícoles i urbanes, la qual cosa serveix de pretext per a matar-los. A més, els caçadors estan autoritzats a quedar-se amb els ossos que maten i a vendre'n determinades parts. Hom creu que només queden 10.000 exemplars d'aquesta subespècie al Japó.^[2]

• Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (en anglès). 2 volums. 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursus thibetanus japonicus

• uBio (anglès)